Historia del pensament econòmic


ORIGEN I USOS DEL DINER
Recordem que l'home i la seva vida estaven totalment orientats en aconseguir la subsistència diària a través de la satisfacció de les seves necessitats primàries. El dia amb prou feines aconseguien recollir alguns fruits, fustes, o si més no, caçar o pescar algun animal, perquè el desenvolupament de mètodes i instruments productius era molt escàs.
La divisió deltreball era molt rudimentària i es limitava a l'interior de cada família, on l'home sortia a pescar i caçar i la dona s'encarregava del foc, la cuina i recollir alguns fruits propers a la casa.
Sota aquestes circumstàncies era poca la varietat d'aliments consumits i mai es recollien els excedents, excepte en casos excepcionals i causes naturals. Així les coses, les famílies i les comunitats petitesque treballaven directament en el mitjà natural eren autosuficients i no depenien de l'intercanvi per aconseguir la seva subsistència.
Diverses dificultats, van obligar a escollir una sola mercaderia, o un grup reduït, que servís de mitjà de canvi per aconseguir altres productes. Aquesta mercaderia havia de ser acceptada per tots com a mitjà de canvi, reflectint poder de compra.
Les primeresformes de diners - mercaderia van ser el bestiar, tabac, cuirs i pells, collarets de perles, petxines, certes pedres, oli d'oliva, cervesa i licors, alguns metalls, etc. (fins i tot, dones i esclaus).
Amb el pas del temps i la generalització de l'activitat comercial, els metalls preciosos, sobretot l'or i la plata, van desplaçar les altres formes de diners-mercaderia i es van constituir enl'instrument monetari per excel·lència.
Les característiques de l'or i la plata, per exemple, eren les que més s'adequaven a les circumstàncies de l'intercanvi. El valor d'aquests metalls oscil·lava poc, la qual cosa, garantia que conservessin el seu poder de compra a través del temps. A més, en el cas de l'or la seva densitat i lluentor ho feien gairebé impossible de falsificar.
Llavors, l’homecobreix les seves necessitats canviant el romanent del producte del seu esforç, per altres del seu esforç, per altres porcions del producte aliè. L'home viu així, gràcies al canvi, convertint-se en mercader.
Per tant, tant els mercaders com el comerç, existeix des de que existeix la civilització, però el capitalisme com a sistema econòmic, no va aparèixer fins el segle XIII a Europa substituint alfeudalisme.
Segons Adam Smith, els éssers humans, sempre han tingut una forta tendència a realitzar barates, canvis e intercanvis de unes coses per altres. Aquest impuls cap al comerç i l'intercanvi va ser accentuat i fomentat per les Creuades que es van organitzar a Europa occidental des del segle XI fins al segle XIII. Les grans travessies i expedicions van fomentar el comerç, sobretotdesprés del descobriment del Nou Món i l'entrada a Europa grans quantitats de metalls preciosos provinents d'aquelles terres. Per tant, el seu objectiu principal consistia a intercanviar béns i no a produir-los. La importància de la producció no es va fer patents fins a la Revolució industrial que va tenir lloc al segle XIX.
No obstant, abans de la industrialització ja havia aparegut una de les figuresmés característiques del capitalisme, l'empresari, on segons Schumpeter, l'individu es el que assumeix riscos econòmics. Un element clau del capitalisme és la iniciació d'una activitat amb la finalitat d'obtenir beneficis en el futur; per la qual cosa el paper de l'empresari consisteix en assumir el risc de tenir pèrdues.
Per tant, una vegada establerta la divisió, cada membre de la societat hade poder recórrer a la resta per proveir-se d'allò que necessiti; és a dir, serà necessari tenir un mitjà de canvi, que en aquest cas, que serà la moneda. La possibilitat d'intercanviar béns o pagar en moneda per ells fa aparèixer la noció de valor.
És així com la moneda es va convertir en instrument universal de comerç en totes les nacions civilitzades, i per la seva mediació es compren,...