historia economica

LLIÇÓ 1: LES SOCIETATS AGRÀRIES


1. POBLACIÓ I ALIMENTACIÓ
La preocupació bàsica de qualsevol grup humà és la seva alimentació. Durant la major part de la seva història, l’home ha estat un depredador que s’ha alimentat de les plantes i dels animals del seu entorn. Només fa 10.000 que algunes comunitats humanes van començar a compaginar l’activitat depredadora amb la producció d’aliments ila domesticació d’animals.
L’home es transforma en productor empès pel creixement de la població. Quan la fam va començar a fer acte de presència, l’home va haver de confiar la seva subsistència en el treball, especialment en el treball agrari, més o menys intens segons la pressió demogràfica, en una seqüència que va de la ramaderia als conreus esporàdics (fer un forat, enterrar la llavor iesperar la collita), canviant cada any la zona sembrada, i que culmina en l’obtenció de diverses collites a l’any.
Fins a mitjans s. XIX, l’agricultura va ser l’activitat econòmica bàsica en tots els països.
1. 1. L’evolució de la població en les societats agràries
1.1.1. El model demogràfic antic
El model demogràfic antic correspon a les societats depredadores i les societats agràries fins arribara les societats industrials. Les seves característiques són: unes taxes de natalitat altes i unes taxes de mortalitat també elevades, i una esperança de vida al néixer baixa. La mortalitat era en gran part mortalitat infantil. (epidèmies, fams, guerres).
La població creixia a curt termini, però s’estancava o creixia molt lentament a llarg termini, la població podia fins i tot experimentar undescens important: és el que va passar a Europa com a conseqüència de la Pesta Negra de 1348; però en conjunt la tendència general era creixent.
1.1.2. El sostre maltusià
R. Malthus. La seva idea bàsica és que qualsevol població té un límit en la quantitat d’aliments de què pot disposar: és l’anomenat sostre maltusià. Malthus afegia que la població tendia a situar-se sovint en aquest sostre perquèmentre la producció d’aliments creix en proporció aritmètica, el nombre de boques ho fa en proporció geomètrica.
La tesi de Malthus té una segona part: les societats humanes tendeixen a un límit, però quan s’hi acosten, comencen a funcionar una sèrie de controls o frens que fan disminuir i fins i tot canviar temporalment de signe el creixement.
Els frens repressius detenen el creixement de lapoblació mitjançant l’increment de la mortalitat.
Els frens preventius minoren i poden arribar a detenir el creixement de la població mitjançant la disminució de la taxa de natalitat. El factor limitador del creixement de la població és la manca de terra suficient.
1.2. Les grans etapes de l’evolució de la població preindustrial europea
La Pesta Negra, una epidèmia de pesta bubònica procedentde l’Àsia central, va afectar gran part d’Europa entre 1348 i 1351. Es calcula que va produir la mort d’aproximadament un terç la població europea. Sembla que a les vigílies de la Pesta Negra la població europea estava a punt de tocar sostre; l’epidèmia no hauria fet més que magnificar un procés que s’hauria acabat produint igualment.
2. CARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA TRADICIONAL
2.1.Treball i producció
L’agricultura depèn de la dotació de factors i de les tècniques disponibles. Els factors de producció són la terra, el treball i el capital.
La terra, entesa com a espai útil apte per a l’explotació i el conreu, és limitada i no homogènia: el seu valor canvia segons la qualitat i la ubicació.
El factor capital era poc important en les economies tradicionals. El capital té peròuna gran capacitat de transformació sobre l’agricultura: de fet la utilització massiva de capital és la principal diferència entre l’economia tradicional i l’economia moderna. La característica principal de les economies tradicionals és que es tracta d’economies orgàniques, d’economies on tot procedeix de la terra.
Des de la revolució agrària de la prehistòria fins cap als segles VIII i IX, a...