Historia económica mundial

1. LES SOCIETATS AGRÀRIES

1 POBLACIÓ I ALIMENTACIÓ
L’home es torna productor empès pel creixement de la població davant la impossibilitat de disposar d’espai suficient, amb la cual cosa no pot obtenir l’aliment necessari. Substitueix el factor terra pel factor treball cosa que actualment s’ha invertit al utilitzar innnovacions que eren conegudes però que no es consideraven necessàries. Aixòho teoritza Bouserup (1965).
Les societats agràries impliquen sedentarisme, el cual comporta: millores tecnológiques, emmagatzematge, divisió del treball, organització més complexa de la societat, drets de propietat, guerres,…

Evolució de la població
El model demogràfic antic
Aquest model compren des de les societats depredadores fins a les societats industrials. Les característiquesd’aquestes societats són: natalitat i mortalitat elevades i esperança de vida en néixer baixa. La mortalitat era irregular deguda a les epidèmies, guerres i fam sofertes per la societat. Com a resultat, la població creixia en serra de dents: la població creixia a curt termini però s’estancava o creixia lentament a llarg termini, fins i tot podia experimentar un descens, tal com va passar amb la pestanegre de 1348.
En les societats preindustrials l’embaràs era poc controlat i es feia a través de factors culturals i econòmics, al igual que el nombre de morts.

El sostre maltusià
La població té un límit en la quantitat d’aliment del que disposa i aquesta tendeix a mantenir-se en aquest límit, ja que mentre la producció segueix una fòrmula aritmètica, la població en segueix una de geomètrica.Això rep crítiques ja que les crísis demogràfiques es presenten abans d’arribar-hi degut a les diferències de rendes, i per aquest motiu molta gent les atribueix a aquest fet. També diu Malthus que tot i haver-hi un increment de la producció, el sostre maltusià no desapareix sinó que es desplaça. Amb tot, segons Malthus, quan les societats humanes s’acosten al sostre maltusià apareixen uns controlsque fan disminuir el creixement. Aquest controls poden ser: frens compulsius: es produeix un increment de la mortalitat o frens preventius: aminoren els naixaments.
Amb això es veu que el factor limitador de creixement és la terra, de tal manera que els que en tenen s’enriqueixen ja que són béns preuats per tothom i paguen preus elevats per elles i l’abundància de mà d’obra fa mantenir els jornalsbaixos, amb la conseqüent diferenciació social, perjudicant als últims que es veuen més sensibles a les adversitats.

1.2 Les grans etapes de l’evolució de la població preindustrial europea
Del 650 fins al 1340 la població creix, tot i que a partir del 1280 creix més lentament, fins que al 1348 apareix la Pesta Negra amb la mort d’un terç de la població. La qual cosa es va mantenir fins afinals del s. XVI, ja que van haver-hi varis brots a les zones mediterrànies.
A l’europa central la guerra dels trenta anys (1618-1648) va provocar una disminució de la població juntament amb les pestes i les fams que va provocar.



2. CARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA TRADICIONAL
2.1 Treball i producció
La producció agrària depèn bàsicament dels factors terra (limitada i no homogènia),treball (millora la productivitat de la terra ) i tecnologia disponible (augmenta la productivitat del treball i en conseqüència la productivitat de la terra).
La caraterística principal de les economies tradicionals és que són economies orgàniques: tot prové de la terra: alimentació, energia, eines i béns de consum..
Hi ha dos tipus d’agricultura, la mediterrània amb terres fàcils de conrear peròpobres i sovint afectades per la sequera i la del nord on la terra era més dificil de treballar però hi predominava el bosc i la ramaderia. En aquesta zona va ser de gran ajuda l’arada de rodes i més endavant la collera pels cavalls, la ferradura i el molí hidràulic feren augmentar la producció.
Totes dues agricultures es basaven en la subsistència, es a dir, produïr tot el que necessitessin...