Historia educacion catalunya

Història de l’educació a Catalunya.

APEC-Associació protectora de l’ensenyança catalana.
Alexandre Galí-trajectòria.
Eladi Homs-Escoles d’estiu.

L'Agrupació Protectora de l'Ensenyança Catalana
Va ser fundada el 1898 per Francesc Flos i Calcat, sota les directrius de la Unió Catalanista, el partit polític més important i representatiu a Catalunya en aquella època. La seva missió va ser,en un principi, la d’organitzar l’ensenyament a Catalunya, però des d’una vessant no lligada a la política, sinó a la societat i a les seves institucions, tant públiques com privades.
Des del 1914, l'APEC va experimentar una marxa ascendent i l'any 1933 va arribar als gairebé vuit mil socis, la qual cosa va permetre dur a terme una sèrie d’activitats que, sense aquesta massa social que larecolzava econòmicament, no s’haguessin pogut portar a la pràctica. Per exemple podem citar les subvencions econòmiques a les escoles que s'anaven creant, així com beques als infants; organització de colònies escolars i cursos d’estiu; edició de llibres; formació de mestres; creació de concursos escolars de llengua catalana, de geografia de Catalunya i d'història de Catalunya... Al començament de ladècada dels 20 es produí el moment de màxima esplendor de l'APEC, que sobrepassà els deu mil socis i comptava amb l'adhesió de la Mancomunitat de Catalunya, ajuntaments i altres institucions.
Amb l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera l’any 1923, les activitats i l’expansió de l’APEC es van veure força reduïdes però després d’aquest període podríem dir fosc, van continuar amb la seva tascafins que, finalment, després de la derrota del bàndol republicà enfront els franquistes, l'any 1939, l'Associació fou clausurada i els fitxers i alguns dels llibres publicats van ser confiscats.
La influència de l’APEC, doncs, es pot veure que va ser molt important i indubtable:
Per una banda, econòmicament va ser una organització prou forta com per a subvencionar moltes de les qüestions que avuien dia són responsabilitat de l’Estat.
D´altra banda, va defensar uns ideals de culturalització de la societat catalana centrant-se en els infants, una culturalització basada en la transmissió dels trets identificadors de Catalunya:Llengua,història, geografia,...
També podem dir que va servir per aglutinar una sèrie de personatges il·lustres, interessats en la pedagogia, que van escriure unseguit d’obres destinades a millorar l’ensenyament a Catalunya.
Alexandre Galí.
Alexandre Galí ocupa un lloc clau i decisiu en el procés de renovació pedagògica promogut a Catalunya des de principis de segle fins a la guerra civil. Primer a través dels assaigs pedagògics d'escoles privades, després com a secretari del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat i finalment com secretari del Consell deCultura de la Generalitat. En arribar la dictadura de Primo de Rivera, Alexandre Gali crea la Mútua Escolar Blanquerna com resposta tàcita a la política anticatalana de la dictadura. Alexandre Gali no va ser un teòric, va ser un mestre que organitza l'escola i l'educació a través de la experimentació, i durant 15 anys exercint de mestre a la Mútua Escolar Blanquerna. Una època en què va escriureobres com:
Per la llengua i l'escola (1931)
Lliçons de llenguatge (1931)
Activitat i llibertat en educació (1932) en col·laboració amb la seva esposa, Josepa Herrera
Introducció a la Gramàtica, I (1935) i II (1937)
Obres dedicades tant als mestres catalans, on oferia un recull format d’ una síntesi de les seves idees pedagògiques, com als propis alumnes.
Després del seu retorn de l’exiliel 1943, Alexandre Galí va veure frustrat com s’havien aturat totes les seves iniciatives en educació i Catalunya tornava a estar sota una altra dictadura, encara aquesta més repressiva que la de Primo de Rivera. Tot i això, va poder mantenir continus contactes amb els mestres que havien fet un nou moviment de renovació pedagògica a Catalunya. Finalment, un any abans de la seva mort, va ser...