Historia España

Catalunya existeix des del moment que existeix la llengua catalana: ja, per tant, als entorns dels segles XI i XI. El dia 6 de juny de 1114, Ramon Berenguer IIIel Gran, sobirà de Catalunya i de Provença, va ordenar atacar Eivissa, en mans dels sarraïns. Un nodrit exèrcit de 75.000 homes i 900 cavalls, procedents del port deBlanes, va iniciar el més gran desembarcament militar de la història, només superat pel de Normandia justament 860 anys després. Es van unir dues de les potènciesmediterrànies del moment: Pisa i Catalunya.
El nom de Catalunya i de catalans, doncs, correspon a una de les nacions més antigues d'Europa. Però aquest nom sovint hatingut mala sort. De primer va ser la seva substitució pel nom oficial de Corona d'Aragó -que, corresponia, no obstant, no pas al Regne d'Aragó, sinó al reialme deCatalunya confederat amb Aragó, el Regne de València i el de Mallorca-. Durant els segles X-XII, malgrat el territori català esdevé successivament nació, estat dedret i fins potència internacional, mai no va proclamar-se com a regne segurament per un sentit de legalitat i juridicitat (fins al tractat de Corbeil -1258-, Catalunyapertanyia formalment al rei de França). Això es fa palès quan a l'any 1137 el rei aragonès Ramir el Monjo se sotmet a Ramon Berenguer IV el Sant, lliurant-li la màde la seva filla Peronella i amb ella el regne d'Aragó en els següents termes: "Jo, Ramir, fill del rei Sanç, rei dels aragonesos, dono a tu Ramon, compte barceloní,el meu regne d'Aragó, amb la meva filla, tot íntegrament". És a dir, el Regne d'Aragó desapareix legalment, i el terme "Corona d'Aragó" serà el nom del nou estat.