Historia- Franquisme
•
Economia
1.
2.
3.
4.
Primera etapa (1939-1943) - Autarquia
Segona etapa (1943-1952) - Inici de l'obertura económica
Tercera etapa (1953-1959) - Creixement i desajustos
Última etapa (1959-1975) - Gran transformació d'Espanya
•
Catalunya
1. Primera etapa
2. Segona etapa
Primera etapa (1939-1943) - Autarquia
Econòmicament hihavia una gran precarietat: d'una banda per la gran destrucció durant la guerra
civil (destrucció d'infraestructures) i de l'altra per falta d'inversió a Espanya (no hi ha capital, no hi
ha consum, no hi ha inversió; Espanya es troba aïllada internacionalment, no hi ha inversió
estrangera). L'Estat és intervencionista i els capitals estrangers no volen invertir. El govern aplica
una políticaeconómica autàrquica i d'intervencionisme.
-Autarquia: Autosuficiència (tancament econòmic). Idea feixista seguida per Mussolini i Hitler.
Impulsa la política per motius ideologics. Regulen el comerç exterior i per tant, és necessari un
permís del régim per poder comprar o vendre a l'exterior. Això va suposar la manca de productes
necessàris i la manca de fonts energètiques com el petroli.Pujen els preus d'aquests productes i la
producció baixa més. L'Estat limita el nombre de productes que s'exporten o s'importen, de manera
que hi ha escassetat de productes i s'encareixen els preus. Fomenten la indústria interior per tal
d'autobastir-se. Es crea l'Institut Nacional d'Industria al 1941. Aquest s'encarrega de crear les
Indústries que el capital privat no creava (o bé de capital o béperquè era un sector no rendible).
L'objectiu de l'Estat era incrementar la producció en tots els àmbits, principalment en l'àmbit militar.
-Intervencionisme: L'Estat controla i dirigeix l'economia. No era un estat comunista perque
s'acceptava la iniciativa privada. L'Estat volia que la gent crees les seves indústries. L'Estat, però,
regula tots els preus, la concessió de crédits, regulavaels permissos de comerç exterior i els
sindicats, de manera que controlava les condicions laborals i salarials. El Sindicat Únic era
bàsicament controlat per la Falange. Aquest sindicat s'organitzava per branques de producció.
Agrupava tan empresaris com a treballadors. El primer resultat és que els salaris dels treballadors
són baixos però els beneficis de la patronal van augmentar. Laproducció agrària i industrial baixa
(es torna als nivells dels anys 30). A més, també baixa la productivitat. Hi ha escassetat de productes
bàsics, primeres matèries... Les indústries per tant no funcionen i baixen la producció. Es produeix
una situació de misèria a la població (estroncament econòmic). A l'haver fixat els preus apareixerà
el mercat negre (apareixen les cartulles de racionament).D'aquesta forma hi ha més mercat negre.
Segona etapa (1943-1952) - Inici de l'obertura económica
L'INI té una activitat més productiva. Creará la major part de la indústria bàsica. Al 1944 crea
Endesa. La crea per aturar les restriccions del subministrament elèctric. També es crea al 1964
Enher i al 1950 Seat. A nivell polític EEUU començarà a donar recolzament a Espanya.
Econòmicament vacomportar:
-EEUU subminista prodcutes bàsics a Espanya (sobretot cereals).
-També concedirà crèdits perquè es recuperi econòmicament.
-A canvi, EEUU rep l'accès a les bases militars espanyoles.
Espanya es comença a obrir econòmicament i políticament. A Europa hi ha un boom econòmic i
Espanya abandona l'autarquia per poder obtenir aquest boom. Manuel Arburúa és qui s'encarrega de
fer aquestaobertura.
Tercera etapa (1953-1959) - Creixement i desajustos
Hi ha un creixement econòmic (s'abandona l'autarquia), gràcies a:
-L'ajuda d'EEUU
-Obertura política d'Espanya (desapareix el bloqueig econòmic)
-L'Estat deixa d'intervenir d'una forma tan incisiva.
El païs es liberalitza. Hi ha una sèrie de desajustos, no creix de forma decisiva.:
1.Problema d'inflació a partir del 1956. Té una...
Regístrate para leer el documento completo.