Historia Franquismo

POLÍTICA ECONÒMICA DEL RÈGIM FRANQUISTA DE 1959-1975
En la segona etapa del franquisme es va donar un canvi en la orientació de la dictadura que va passar a estar dominada pels tecnòcrates. Els tecnòcrates era gent vinculada a l’Opus Dei que apostaven per un reformisme tècnic, no pretenien qüestionar la dictadura sinó millorar la situació econòmica. La política autàrquica i l’aïllamentinternacional va portar al país a una situació econòmica desfavorable. Per a solucionar-ho es van prendre un seguit de mesures.
Primerament es van idear el que s’anomena pla d’estabilització, que tenia l’objectiu d’estabilitzar l’economia, equilibrar la balança de pagaments (diferencia entre importacions i exportacions), devaluar la moneda perquè sigui més barat comprar al país i reduir l’atur. Algunes deles mesures que es van prendre van ser la fixació d’un canvi estable respecte altres monedes, la liberalització dels mercats amb l’afavoriment de importacions i exportacions, la congelació salarial i disminució de preus, la limitació en les concessions de crèdits i la pujada del tipus d’interès, la limitació de la despesa pública i l’aplicació d’aranzels proteccionistes per estimular el consumintern. Els primers mesos els efectes van ser negatius i va haver-hi una forta desocupació que va portar a una gran migració exterior i un descens del consum. Més tard les coses van millorar i es van estabilitzar els preus i salaris. Alguns dels aspectes que va ajudar a el millorament de l’economia va ser el “boom turístic” dels anys 60 que va comportar una Font d’ingressos elevats a més del’arribada dels diners d’aquells que havien immigrat.
A més a més Laureà Lopez Rodó va idear tres plans de desenvolupament que pretenien augmentar el comerç internacional, desenvolupar el sector industriar i industrialitzar tot el país, mecanitzar l’agricultara per a millorar la productivitat i entrar en la societat de consum. Pel que fa el sector agrícola amb la mecanització d’aquest es va produir un fortèxode rural, la mà d’obra necessària cada cop era menys i la creixent industria oferia més oportunitats de treball. Així doncs la població agrària va disminuir, però com les rendes de la població milloraven es va equilibrar l’oferta i la demanda. Pel que fa el sector industrial es va millorar la productivitat, augmentar les exportacions i reduir l’atur, això va provocar l’augment del consum.
Tot iaixí l’economia espanyola tenia algunes limitacions com la dependència de la tecnologia i Inversión estrangeres i tot i que la situació va millorar el nivell de vida dels espanyols va continuar estant per sota dels d’altres països europeus.

CANVIS SOCIALS
Un dels principals canvis que es van donar a Espanya durant els anys 60 va ser el fort augment demogràfic que hi va haver degut a un descensde la mortalitat i una alta natalitat gràcies a la millora de les condicions de vida, a més de la política franquista clarament natalista. Aquest creiexement demogràfic va estar acompanyat d’importants moviments migratoris. Els procés de mecanització i modernització de l’agricultura va deixar sense feina a molts pagesos, això va provocar un intens èxode rural. Les migracions van ser tant exteriors,a països com França, Alemanya o Suïssa i interiors. Aquests últims van ser els més nombrosos, van arribar treballadors d’arreu d’Espanya a les zones més industrialitzades com per exemple Catalunya. Això va provocar l’augment de les ciutats industrials, els immigrants es van instal·lar als afores de les ciutats, el barraquisme i els barris mal equipats van augmentar i solien viure en habitatgesprecaris i amb dèficits de serveis socials bàsics.
L’expansió econòmica que caracteritza aquest període del franquisme va comportar una transformació profunda en la societat que va avançar cap a unes pautes socials i hàbits culturals propis de les societats industrialitzades deixant enrere la rígida moral de la postguerra. En primer lloc, l’augment del poder adquisitiu va fer possible...