Historia Lengua Catalana

27/9/2011
La historiografia catalana parla del Casal de Barcelona, no de la Casa d’Aragó; allò de la Casa “catalano-aragonesa” es una invenció de la historiografia catalana.
Les incorporacions del regne d’Aragó es fan sense unitat política (regne de València, regne de Mallorc, etc.).
Al nord està Occitània, la llengua s’anomena occità o llemosí; en aquesta època els comtats de Catalunya estroben sota domini o sobirania del rei de França; se sol dir que es de l’any 988 els comtats catalans són independents “de facto” del rei de França, ja que quan es produeix aquell any l’atac d’Almanssor sobre Barcelona, el rei de França no proporciona ajuda, d’aquesta manera es trenca el pacte senyor-vasall d’ajuda mútua i per tant la regió adquireix la seua independència .
No obstant això, larealitat es ben distinta, ja que formal,ment la independència catalana no s’aconsegueix fins a l’any 1258 amb el Tractat de Corbeil; el rei Jaume I renuncia a qualsevol aspiració sobre la regió d’Occitània i el rei de França llibera del compromís vassallàtic al rei d’Aragó, és la independència jurídica de la regió.
Ara el professor parla de la costum en l’època de tancar els pas cap al sud de totsels regnes hispànics, Castella vs Navarra, Barcelona vs Urgell...,etc.
La unió d’Aragó i Catalunya, no es més que un pacte per la supervivència política d’ambes; gracies a esta unió es conserven la llengua catalana i l’aragonès durant l’època.
Castella sempre tracta de tancar el pas a la Corna d’Aragó.
CATALÀ I OCCITÀ
S’ha parlat molt d’aquest tema, cadascú intenta donar els seus argumentssegons els interessos que el conven .
Filològicament, al segle XIX en Alemanya, concretament en l’any 1856 es crea la primera gramàtica de les llengües romàniques, amb les seues diferències i relacions. Friedrich Ditz considera al català com una llengua romànica; d’altra banda Merleuque considera que la llengua romànica és l’occità, i que el català ve d’esta; aquest home en l’any 1925 publica “DerCatalanims”, en aquesta publicació elabora la tesi de que el català es una llengua romànica més però d’ascendència gàl·lica.
El català probé d’una romanització de la Gàl·lia, diu que la colonització d’ Hispània probé del sud d’Àfrica, açò explicaria els substrats diferents de les llengües de la península.
Alguns exemples de les diferències: ell llatí hispànic, que ven del nord d’Àfrica diu“comedera” (ibero-romànic), i el llatí que ve del sud de França diu “manducare” (gal·lo-romànic, aquest es suposa que era més vulgar que el que provenia del nord d’Àfrica.
Els filòlegs catalans durant l’època de Franco deien que era una “llengua pont” per allò de que no els mataren o caiguera sobre ells la ruina.
Coll diu que en el català el 80% de les paraules tenen uns arrels gal·loromanes, el 20%iberoromanes, i que el 5% són autòctones.
Blasco diu que els trets morfosintàctics i fonètics del català provenen d’un substrat gal·loromà.

29/9/2011
Segons els catalans, el català ha sigut una llengua independent des del començament, però cal tindre en compte que uns altres diuen que al començament català i occità eren la mateixa llengua; el català es més paregut a l’occità, el gascó i elprovençal són més diferents; qualsevol llengua sense estat te problemes de delimitació.
Des que la Corona d’Aragó deixa de tindre vincles polítics amb l’Occitània i aquesta passa al regne de França, l’occità anirà perdent força, s’atomitzarà paulatinament , entrarà en decadència i anirà cap a baix.
Si apliquen la llista dels 16 trets fonètics de Sanchis Guarner anem a veure quins són els trets quecomparteixen el català i l’occità abans de la batalla de Muret (a partir del segle XIII el català i l’occità comencen a diferenciar-se).
16 TRETS QUE DIFERENCIEN EL CATALÀ DE L’OCCITÀ
1.

4/10/2011
França ha anat poc a poc (segles XIII-XVII) introduint-se en l’occità, hui hi ha unes diferències, malgrat que abans no les havia.
L’occità és una llengua que no ha evolucionat tant com ho ha...