HISTORIA LLATI

UNITAT 2
LA MORT
Quan algún pesonatge important moria, el seu cadáver era exposat a la casa. El fèretre era envoltat de canelobres i hi feien ofrenes de flors. Paral·lelament, un pregoner anunciava públicament la mort, com també el dia i l’hora de les exèquies. La cerimònia consistía en el trasllat solemne del fèretre descobert al lloc de sepultura. Els esclaus que havia alliberat el mort elduien a les espatlles, precedint un seguici de músics, de plorascossos, mims, etc., i de familiars vestits de negre. Arribats al fòrum, el fill o el parent més proper del difunt en feia un elogi públic i seguidament la comitiva continuava fins a la necrópolis.
Allí, després d’obrir-li i tancar-li els ulls i de fer-li un petó, el difunt era enterrat o incinerat, i les seves restes es dipositaven engrans mausoleus o en nínxols.
Passats vuit diez hi havia un cerimònia de purificació familiar i un gran àpat funébre. El dia de l’aniversari del traspàs del difunt els familiars li duien flors a la tomba, i tres vegades l’any se celebrava una festa en honor dels morts.
En les cases romanes tenien un racó amb una mena d’armari de fusta on s’amuntegaven les imatges dels avantpassats fetes decera, d’argila o pintades sobre fusta.
Les necrópolis estaven situades sempre fora del recinte ammurallat i constituïen una mena de ciutat dels morts, en contraposició amb la ciutat dels vius.
L’EDUCACIÓ DELS ROMANS
Els nens i les nenes que assistien al Ludus litterarius aprenien a escriure i a llegar. Un cop sabien llegir, aprenien les quatre regles de càlcul, ja sigui amb els dits, amb pedretes(calculi). Els alumnes estaven dividits en grups (classes) d’acord amb el nivel d’aprenentatge en què es trobessin.
L’ensenyament secundari consistía bàsicament en l’estudi de la literatura i de la gramática. Paral·lelament, s’estudiava la gramática, dividida en fonética, morfología i sintaxi.
L’ensenyament superior consistía en l’estudi de la retòrica, mitjançant la qual l’alumne aprenia aelaborar un discurs.
No era gens habitual que les noies passessin de l’escola primària, tot i que algunes continuaven l’educació a casa i han passat a la historia com a persones molt cultes.
No es coneix cap construcció específica per una escola.




ENGINYERIA ACTUAL D’INSPIRACIÓ ROMANA
LA XARXA VIÀRIA I ELS PONTS
Els romans van esmerçar grans esforços en la construcció d’una xarxa viàriaeficient per transportar tropes i controlar militarment tot l’espai geogràfic que era al seu abast. L’encarregat de construir les vies era l’exèrcit. La primera gran via que feren els romans fou la Via Àpia el 312 aC, essent censor Api Claudi, que una Roma amb Càpua.
Moltes vies eren enllosades (uiae stratae). L’enllosat es feia d’una manera semblant a com es fa el fem de les nostres carreteres.Constava de quatre capes: la inferior o statumen, formada per pedres i terra; la segona o rudus, amb pedruscalla i morter; la tercera o nucleus, a base de sorra, grava o rajoles triturades, i, finalment, la superior o summum dorsum, amb lloses de pedres.
A partir del segle II aC es va veure la necessitat d’erigir mil·liaris, senyalitzacions en forma de pilars de pedra que podien arribar a tresmetres d’alçada, amb una base cúbica i un cilindre.
Una milla romana equivalía a 1.481,5 m.
La construcción de vies suposa haver d’aixecar ponts per poder crear rius. A mesura que els romans dominaren amplis territoris de manera estable, desenvoluparen tècniques molt perfeccionades per construir ponts fixos.
ELS AQÜEDUCTES, L’ABASTAMENT D’AIGUA I EL CLAVEGUERAM
La societat romana, que sinclin’adecididament per viure en grans centres urbans. Aquest fet exigeix que les ciutats disposin de bones comunicacions per fer-hi arribar provisions.
Els aqüeductes eren conduccions per canalitzar l’aigua des del lloc de captació fins als centres de consum.
Subterrani (cuniculus).
Canalització (specus) damunt d’arcs.
Una vegada l’aigua arribava a la ciutat, hi havia un dipòsit de reserva que...