Historia Medieval Universal











HISTORIA MEDIEVAL UNIVERSAL































Tema 1: Antiguitat tardana i formació d’ europa


L’ antiguitat tardana o baix imperi romà es un període comprès entre el govern de Dioclecià (248) i la caiguda del imperi romà (476). Període de decadència i crisi però veiem moments d’ esplendor.

Imperi s. III-IV: crisi , reformesi conseqüències:

S. III marca la diferència amb un període anterior imperi homogeni i ric que s’interromp de sobte CRISI
L’imperi mai va tornar a ser el mateix, es va enfonsar i va desaparèixer. Tothom està d’acord que la crisi existeix (no se sap qui té la culpa) i no és tampoc la causa de la caiguda de l’imperi. La crisi s’estén a tots els avatars possibles. Alguns elements de la crisisón els bàrbars: durant tot el s III comencen a intentar traspassar les fronteres del imperi. A mitjans de segle la pressió es converteix en realitat i entre 250-270 comencen a traspassar les fronteres. Francs i Alamans travessen els rius i la Gal·lia fins arribar a Tàrraco. Gots i Cuades atravessen la frontera del Danubi. Per l’est, al Rin, passen els Sàmetes i els Perses sassàrrides. Al sud elsBerebers.

A Gran Bretanya la frontera del nord es trenca i l’imperi no pot impedir que els Pictes entrinfortissim impacte psicològic a tot l’imperi 271 roma s’emmuralla i es trenca l’equilibri. L’ imperi es torna un colador bàrbar.

250-270 les fronteres es fan permeables. La crisi econòmica i social cada cop és més forta. Es produeix una anarquia militar (seguit d’emperadors) provoquenlluites entre diversos sectors del exèrcit, degut a l’elecció del emperador crisi econòmica, cada vegada es requereixen més mobilitzacions de tropes, material de defensa...
fins al s III es finançava arrel els pobles que anava sometent però la crisi ja no pot obtenir recursos de fora perquè cada cop es van retraient més. Les despeses públiques augmenten, la majoria dels emperadors intenten obtenirdiners augmentant la renda fiscal i devaluant la monedaforta inflació.

Arriba un punt on es veuen obligats a expropiacions forçoses. Es comencen a fer reduccions forçoses degut a la pèrdua de militars al front. Aquest fet provoca una decadència de producció, que sumada al nivell d’inflació, fa baixar el nivell de consum. La gent comença a abandonar les ciutats i marxa a viure al camp malgrattot, la mà d’obra rural disminueix perquè els esclaus fugen i els propietaris estan reclutats o arruïnats  s’ incentiva el tillatge es roba el comerç recessió del comerç es fa més clara la diferenciació social. Les classes mitjanes i populars s’empobreixen i les altes s’ enriqueixen. Els poderosos comencen a acaparar terres abandonades i cada vegada són més forts, rics i independents  CRISIMORAL I DE CONFIANÇA DE LA SOCIETAT EN SI MATEIXA.

Cúmul de circumstàncies negatives crisi que afecta a l’imperi. Aquesta crisi es comença a recuperar gràcies a un seguit d’emperadors militars. Destaca Dioclecià (285-305)_ les seves mesures seran continuades per la resta d’emperadors. Dioclecià havia fet diferents conquestes i aconsegueix mantenir-se al govern i recuperar les fronteres i imposauna sèrie de reformes per pal·liar la crisi.
Reformes:
Politicoadministrativa: descentralització de l’estat, vol recuperar la pau política i frenar tots els moviments revolucionaris. Diarquia: divisió de poders en dos emperadors per dividir i regular el poder i com arriba a tot arreu es pot centrar + detalladament (287). Al 293 es produeix la tetrarquia: quatre emperadors (2 emperadors i doscèsars) d’aquesta manera es vol pal·liar la successió.
Administració civil: intenció de tenir una administració a prop.
Reforma de l’exèrcit: reclutaments massius, forçosos i per herència.
Construcció i millora del territori assetjat pels vàndals.
Reforma fiscal:
Fa pressupostos
Intenta frenar el frau i les oscil·lacions moneda mobilització exèrcit al nucli.
Fa pagar els impostos en...