Historia Psico

FILOSOFIA I TEORIA DE LA CIÈNCIA La ciencia comença amb dos corrents filosòfics: el racionalisme i l’empirisme. El racionalisme defensa que es pot arribar al coneixementa través del raonament, ordenat, lògic i deductiu. Aquest pensament és liderat per Descartes. Parteix de la premisa del “Cogito ergo sum” (Res Cogitans). L’empirisme creu que es pot arribar al coneixement a partir del’experiència. En certs aspectes es contrària al racionalisme,tot i que descartes no nega el coneixement obtingut a través dels sentits i l’empirisme acepta la raó. CIÈNCIA Podem definir la ciencia com fets demostrats i que es repeteixen. Es necessiten proves i s’ha d’estar informat del coneixement científic. És imprescindible investigar, ens hem de proposar un objectiu. Es treballa amb hipótesis. Els experimentscientífics han de ser exactes. POSITIVISME I EL CERCLE DE VIENA Durant els segles XVII-XIX diferents científics de diferents branques es reunien periòdicament per parlar de ciencia. Parlant es donen conte de que tot i que són de diferents branques tenen la mateixa visió sobre la ciencia i publiquen al 1921 un llibre sobre la teoría del coneixement. En aquest llibre es manifesta el despreci cap ala filosofía i la metafísica. Creuen que una afirmació només podrá ser científica si pot ser comprobada empíricament. La visió dels científics del Cercle de Viena és acumulativa. RACIONALISME DE POPPER Popper critica el mètode inductiu. Per poder observar has de tenir uns coneixements previs. Defineix les teories científiques com congetures sobre el món. Manté que l’actitut del científic ha de sercrítica i el seu objectiu ha de ser refutar teories anteriors. Segons Popper, la ciència mai arriba a la veritat, sinó que només s’aproxima a través d’hipòtesis. Una hipótesis es manté fins que una altra demostri que es mentida. Crea el criteri de demarcaciósignifica que una teoría científica pot ser falsejada. MODEL DE KUHN Kuhn és un autor científic que va escriure el llibre més venutl’estructura de les revolucions científiques. Creu que la ciència no té un model acumulatiu, sinó que es basa en un model discotinuista. Paradigma: model o patró acceptat per els científics d’una determinada época que ha arribat a ser vigent al imposar-se a altres paradigmes rivals.

ETAPES EN L’EVOLUCIÓ D’UNA CIÈNCIA -Ciència normal -crisis -proliferació d’una teoría -revolució científica LA CRÍTICA A LACIÈNCIA: LA NOVA SOCIOLOGIA DE LA CIÈNCIA L’informe cinetífic només recull una part del procés científic. Hi ha petits accidents, obstacles que no queden reflectits. Si algú vol aprendre ciència, no val només llegir l’informe, sinó saberho tot al respecte. Tot això ho diu Latur (The scientist in action) El coneixement està basat en el conscens social. La ciència està lligada a la cultura moderna.4 PRINCIPIS DE BLOOR 1. Causalitat. La ciència ha de buscar explicacions i la causa que provoca el fet. La societat és una causa del coneixement científic 2. Imparcialitat. Entre una teoría verdadera i una de falsa no hi ha gaire diferencia. Segons la cultura o lazona geográfica, uns científics la poden considerar correcta o no. 3. Simetría. 4. Reflexivitat.

TEMA 3 No és casualitat que en elsegle XVI es trobi els primers autoretrats. L’ésser humà comença a tenir curiositat per si mateix. Es converteix en objecte de la psicología.El renaixement és el período on l’autoconsciència creix. Destaca un autor: Lutero Lutero és el creador del protentantisme. Diu que tota persona ha de ser capaç de tenir contacte amb Déu i que s’havia de traduir laBíblia a idiomas comprensibles per la gent decarrer, i que la gent s’havia d’animar a practicar la religió. Critica l’esglèsia per tenir un estament elevat i diu que hauria de ser més propera al poble. ARISTÒTELES Inaugura el concepte de substància i ladefineix com una cosa queestà sotmesa a canvis. Diu que l’ànima (racional, sensitiva, vegetativa) és una substància com forma del cos que té parcialment vida. Elabora la teoría de les...