Historia Psico

Desde la antigüedad hasta el siglo XIX
Desde la antigüedad se ha especulado sobre la música y el sonido. Los primeros experimentos relatados se acreditan a Pitágoras en el siglo VI a.C. Sus experimentos contribuyeron a incluir la música en el programa científico de la educación. Sin embargo, sus seguidores dejaron de creer en el método experimental e intentaron explicar la música a través detérminos matemáticos. Más tarde, Aristóxeno afirmó que la música no debe ser concebida únicamente como relaciones matemáticas, si no que, al ser perceptiva y cognitiva en la naturaleza, había que estudiarla como una ciencia experimental. Esto adelantaba ya parte de la psicología moderna.
Desde 1860 a 1960
En la segunda mitad del siglo XIX, la psicología se estableció como una disciplina científica.Comenzó a desarrollarse una psicología empírica, pues algunos investigadores argumentaron en contra del racionalismo en la música, y se sostuvo que esta debía ser considerada como una ciencia empírica. Por tanto, la psicología debía analizar las experiencias. Esta idea se abandona cuando surge una nueva corriente de la psicología moderna en Europa a principios del siglo XX.
Finales del siglo XX
Lapsicología de la música se centra en cuatro temas principales:
el desarrollo cognitivo y la representación del tono, ritmo y las propiedades de la armonía y la melodía
el desarrollo de la competencia y la habilidad musical
los procesos subyacentes a la ejecución e interpretación musical
los procesos afectivos asociados con escuchar música.
En esta época, los oyentes elijen la música que escuchan yno sienten la necesidad de investigar el porqué de su disfrute.

Història primerenca (abans de 1860)
L'estudi de so i el fenomen musical abans del segle 19 es va centrar principalment en el modelatge matemàtic de to i to. [3] Els experiments primerencs registrats daten del segle sisè abans de Crist, sobretot en l'obra de Pitàgores i el seu establiment de la relacions simples de longitud de cadenaque es van formar les consonàncies de la vuitena. Aquest punt de vista que el so i la música podien entendre des d'un punt de vista purament físic es va fer ressò dels teòrics com Anaxàgores i Boeci. Un dissident d'hora important va ser Aristóxeno, que va presagiar moderna psicologia de la música en la seva opinió que la música només podia entendre, encara que la percepció humana i la seva relacióamb la memòria humana. Malgrat els seus punts de vista, la majoria de l'educació musical a través de l'Edat Mitjana i el Renaixement va quedar arrelada en la tradició pitagòrica, en particular mitjançant el quadrivium de l'astronomia, geometria, aritmètica i música.

La investigació realitzada per Vincenzo Galilei (pare de Galileu) va demostrar que, quan la longitud de cadena es va mantenirconstant, variant la seva tensió, gruix o composició podria alterar to percebut. A partir d'aquest va argumentar que les relacions simples no van ser suficients per donar compte de fenomen musical i que un enfocament de percepció era necessari. També va afirmar que les diferències entre els diferents sistemes d'afinació no eren perceptibles, per tant, les disputes eren innecessàries. Estudi de temes,incloent la vibració, consonància, la sèrie harmònica, i la ressonància es va promoure a través de la revolució científica, incloent el treball de Galileu, Kepler, Mersenne, i Descartes. Això va incloure l'especulació sobre la naturalesa dels òrgans dels sentits i els processos d'ordre superior, en particular per Savart, Helmholtz, i Koenig.
La rebel·lió d'una psicologia empírica música(1860-1960)
Aquest últim segle 19 va veure el desenvolupament de la moderna psicologia de la música juntament amb l'aparició d'una psicologia empírica en general, un que va passar per etapes similars de desenvolupament. La primera va ser la psicologia estructuralista, liderat per Wilhelm Wundt, que buscava trencar l'experiència en les seves parts definibles més petits. Això va ampliar segles anteriors de...