Historia rude boys

ORÍGENS DEL MOVIMENT SKINHEAD

Els orígens d’aquest moviment són bastant complicats d’explicar, per això he inclòs un apartat on es defineixen diferents termes i conceptes que segurament no es coneixen o es confonen. En aquesta part del treball explicaré quins són els autèntics orígens del moviment skinhead, d’on ve i perquè. La dificultat en això és que els termes que no s’entenguin seran elsque han esta explicats anteriorment per a posar en situació a la gent i per a que no es confonguin conceptes que sempre s’han confós i per això aquesta subcultura ha estat tatxada del que no és i dels que no han estat els seus valors originaris.

Avui dia, la paraula Skinhead pràcticament només es veu lligada a agressions feixistes i grups neonazis. Però tradicionalment, i fora dels granscircuits informatius, els veritables skins han estat sempre al marge d'aquestes actituds racistes o xenòfobes.
El naixement dels skinheads es troba en la mestissa Anglaterra dels anys 60. Allí existien dues tendències juvenils principalment. Els mods (ja explicats anteriorment a l’apartat d’explicació del vocabulari, o glossari), joves seguidors de la música negra i amants de la diversió,la cervesa, el sexe i les bones baralles, van sofrir les influències de l'ona de hippisme que va recórrer les classes mitges cap a finals de la dècada. La majoria d'ells es van apuntar a la nova moda, però els més orgullosos seguidors de la música negra, i especialment els quals pertanyien a famílies obreres la van rebutjar de ple, i encara es van tancar més en les coses que els agradaven.Paral·lelament, la immigració des de les Antilles els va proporcionar fonamentalment dues coses: amics negres igualment festejadors (rude-boys -nois durs) i nous i excitants estils de música (ska, rocksteady, reggae...) en els salons de ball. En els seus principis eren simplement bandes urbanes de barris obrers, on generalment havia gent de color, que compartien els seus gustos pels ritmes Ska, elso negre i d'ideologia contrària a la hippy. La seva estètica es basava en l’assemblar-se a un cap rapat (en analogia als negres, botes amb punta d'acer i tirants en analogia a l'obrer).
També va jugar un important paper la pròspera situació econòmica i l'èxit d'Anglaterra en el mundial de futbol de 1966, que va dur a molts joves a seguir als seus equips des dels mateixos estadis. Deseguida van néixer les hinchadas i va esclatar la violència entre elles, sorgint així els bootboys.
Les baralles entre seguidors de diferents equips van ser famoses, i aquests enfrontaments diaris van acabar per mobilitzar a la policia, als jutges, i a la societat civil, que van fer un cercle tan estret que van acabar ofegant-los. Molts skins van acabar a la presó, uns altres van deixar elmoviment, i els més veterans es van convertir en Suedeheads, una versió més lleugera i light que els va permetre sobreviure en l'anonimat.
Del mestissatge i la conjunció de tots aquests fets van néixer els Skinheads. Cal recordar que aquesta paraula es va emprar per primera vegada en 1969, ja que fins a llavors aquests grups rondaires rebien diversos noms, com lemonheads, peanuts (pel soroll delmotor dels scooters, com de cacauets fregint-se) o simplement mods.
Per deixar-lo clar d'alguna manera, els Skinheads van ser una subcultura que ha perdurat fins a avui, i que com reflex de la joventut de classe obrera anglesa podien ser violents, però no més que el que els treballadors eren, podien haver racistes, però no més dels quals havia en els barris obrers, podia haver tantes ideespolítiques com individus i en una proporció igual que la dels treballadors. Perquè, no cal oblidar que els skins eren treballadors també.
La seva estètica era una dels seus senyals d'identitat. A part del cap rapat, els agradava vestir elegant, i es van fer especialment populars les camises Ben Sherman, les peces Fred Perry, les Crombies, Harringtons i botes Doc. Martens. Les avui...