Historia social del conocimiento
Páginas: 24 (5772 palabras)
Publicado: 25 de mayo de 2014
17-9-2013
1 - Introducció a la Història Social del Coneixement
La informació és poder malgrat que és un dret universal i el control del coneixement existeix. A principis del s.XX les dones no podien anar a la universitat, i el lloc on una persona neix continua sent determinant per accedir al coneixement.
Peter Burke estableix que els canvis són deguts a la interacció entre els agentsestablerts i els “franctiradors”. Els “franctiradors” són, segons Burke, persones que estan fora dels sistemes de coneixement (universitats) i que d’aquesta manera són més receptius als canvis.
L’Encyclopédie francesa (editada entre el 1751 i 1772 sota la direcció de Denis Diderot i Jean d’Alarbert) democratitza el coneixement i establiria algunes de les bases que portarien a la revolució Francesa de1789.
Per Burke, Coneixement és tot allò que la societat ha considerat com a tal. En el cas de l’antiga Mesopotàmia i Egipte l’astrologia era considerat un coneixement equiparable a altres ciències com les matemàtiques. Amb el temps, l’astrologia va perdre importància i ja no és considerava un coneixement bàsic per a la societat. Per tant, a cada època es generen i es descarten coneixements enfunció de la utilitat que aquests tenen per a la societat. Darnton completa aquesta idea enunciant que no podem creure que civilitzacions anteriors a la nostra pensin i sentin igual que nosaltres.
La naturalesa del coneixement es canviant i el seu concepte depèn del context. Ian McNeely i Lisa Wolverton proposen que coneixement és tot allò que es pot digitalitzar i que es pot trobar pa Internet, unadefinició que només té raó de ser en el Segle XXI.
Dades, informació i coneixement
Les dades són les unitats d’informació. S’obtenen a partir de la observació i la recopilació, es poden fixar i emmagatzemar. Són valors objectius sobre la realitat captats pels sentits, sense significació intrínseca.
La informació és un conjunt de dades contextualitzades, organitzades o categoritzades i ambsignificat que es pot transmetre i difondre per diversos mitjans.
El coneixement és l’apropiació de la informació per part dels individus, a partir dels processos cognitius, que els faciliten la presa de decisions
El procés cognitiu i evolutiu de les dades fins a esdevenir un coneixement és el aprenentatge
Classificació i tipus de coneixement
Principalment hi ha dos tipus de coneixement:
Elconeixement formal: Són coneixements adquirits en un sistema de coneixement (Universitats i altres centres educatius)
El coneixement popular: Són coneixements que s’han aprés en el dia a dia. També se’n podria dir cultura popular.
El coneixement es pot classificar segons el següent esquema:
Científic: Ha de ser comprovable i exacte
Teòric
Vulgar / no científic: No necessàriamentcomprovable. Pot passar a ser científic si es demostra científicament.
Coneixement
Art
Pràctic
Tècnica
Altres modalitats del coneixement
Explícit: transmès mitjançant algun mitjà de comunicació formal
Tàcit o implícit: basat en experiències personals
Empíric: obtingut sense cap mètode formal
Científic: obtingut de l’aplicació d’una metodologia, demostrat per lleis i principisCol·lectiu : si és fàcil de compartir, i consisteix en un coneixement creat/difós per la societat.
Individual: ha estat construït pel propi individu; és la base del coneixement públic.
Local : un coneixement desenvolupant al voltant d'una àrea geogràfica definida.
Global és el que s'ha format mitjançant xarxes o comunitats, pertanyents a llocs geogràfics separats.
Però que és la cultura? SegonsEdward Burne Tylor “la cultura és un tot complex, que inclou coneixements, creences, art, moral, dret, costums i totes les altres capacitats i hàbits adquirits per l’home”
Hi ha diferents tipus de cultura:
Urbana/rural
Alta/baixa
Global/local
Creada/adquirida
Subcultura i contracultura
Alguns elements bàsics de la cultura són:
Idees: coneixements científics i creences com mites,...
1 - Introducció a la Història Social del Coneixement
La informació és poder malgrat que és un dret universal i el control del coneixement existeix. A principis del s.XX les dones no podien anar a la universitat, i el lloc on una persona neix continua sent determinant per accedir al coneixement.
Peter Burke estableix que els canvis són deguts a la interacció entre els agentsestablerts i els “franctiradors”. Els “franctiradors” són, segons Burke, persones que estan fora dels sistemes de coneixement (universitats) i que d’aquesta manera són més receptius als canvis.
L’Encyclopédie francesa (editada entre el 1751 i 1772 sota la direcció de Denis Diderot i Jean d’Alarbert) democratitza el coneixement i establiria algunes de les bases que portarien a la revolució Francesa de1789.
Per Burke, Coneixement és tot allò que la societat ha considerat com a tal. En el cas de l’antiga Mesopotàmia i Egipte l’astrologia era considerat un coneixement equiparable a altres ciències com les matemàtiques. Amb el temps, l’astrologia va perdre importància i ja no és considerava un coneixement bàsic per a la societat. Per tant, a cada època es generen i es descarten coneixements enfunció de la utilitat que aquests tenen per a la societat. Darnton completa aquesta idea enunciant que no podem creure que civilitzacions anteriors a la nostra pensin i sentin igual que nosaltres.
La naturalesa del coneixement es canviant i el seu concepte depèn del context. Ian McNeely i Lisa Wolverton proposen que coneixement és tot allò que es pot digitalitzar i que es pot trobar pa Internet, unadefinició que només té raó de ser en el Segle XXI.
Dades, informació i coneixement
Les dades són les unitats d’informació. S’obtenen a partir de la observació i la recopilació, es poden fixar i emmagatzemar. Són valors objectius sobre la realitat captats pels sentits, sense significació intrínseca.
La informació és un conjunt de dades contextualitzades, organitzades o categoritzades i ambsignificat que es pot transmetre i difondre per diversos mitjans.
El coneixement és l’apropiació de la informació per part dels individus, a partir dels processos cognitius, que els faciliten la presa de decisions
El procés cognitiu i evolutiu de les dades fins a esdevenir un coneixement és el aprenentatge
Classificació i tipus de coneixement
Principalment hi ha dos tipus de coneixement:
Elconeixement formal: Són coneixements adquirits en un sistema de coneixement (Universitats i altres centres educatius)
El coneixement popular: Són coneixements que s’han aprés en el dia a dia. També se’n podria dir cultura popular.
El coneixement es pot classificar segons el següent esquema:
Científic: Ha de ser comprovable i exacte
Teòric
Vulgar / no científic: No necessàriamentcomprovable. Pot passar a ser científic si es demostra científicament.
Coneixement
Art
Pràctic
Tècnica
Altres modalitats del coneixement
Explícit: transmès mitjançant algun mitjà de comunicació formal
Tàcit o implícit: basat en experiències personals
Empíric: obtingut sense cap mètode formal
Científic: obtingut de l’aplicació d’una metodologia, demostrat per lleis i principisCol·lectiu : si és fàcil de compartir, i consisteix en un coneixement creat/difós per la societat.
Individual: ha estat construït pel propi individu; és la base del coneixement públic.
Local : un coneixement desenvolupant al voltant d'una àrea geogràfica definida.
Global és el que s'ha format mitjançant xarxes o comunitats, pertanyents a llocs geogràfics separats.
Però que és la cultura? SegonsEdward Burne Tylor “la cultura és un tot complex, que inclou coneixements, creences, art, moral, dret, costums i totes les altres capacitats i hàbits adquirits per l’home”
Hi ha diferents tipus de cultura:
Urbana/rural
Alta/baixa
Global/local
Creada/adquirida
Subcultura i contracultura
Alguns elements bàsics de la cultura són:
Idees: coneixements científics i creences com mites,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.