historia tema 1

1.- LA CRISI DEL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)

1.1.- La monarquia de Carles IV: La Guerra Gran

Carles IV va alunyar del govern els ministres il·lustrats i trenca les fornteres amb França. L'any 1792 nomena 1r ministre a Manuel Godoy (jove militar). Retorna a les posicions més conservadores de l'absolutisme.

L'execució del monarca francès (Lluís XVI) va portar a Carles IV a declarar laguerra a França en coaliació amb altres monarquies europees. Això va provocar la Guerra Gran (1793-1795) que afecta especialment a Catalunya i el País Basc. Espanya acaba derrotada i fan la Pau de Basilea (1795). L'aliança amb França va derivar en un conflicte amb la Gran Bretanya, volien mantenir el domini marítim. L'armada francoespanyola va ser derrotada a la batalla de Trafalgar (1805). Eldesastre naval va paralitzar el comerç colonial i es va agreujar la crisi. Per fer front a la crisi, Godoy va recórrer a l'endeudament. Aquestes mesures van provocar una àmplia oposició de la noblesa i de l'Església.

1.2.- L'enfondrament de la monarquia borbònica

L'any 1807 Godoy signa amb Napoleó el Tractat de Fontainebleau que autoritzava els exèrcits francesos a entrar a Espanya per atacarPortugal (aliat de Gran Bretanya). A canvi havien de pactar un futur repartiment de Portugal.

Els francesos van travessar els Pirineus i van entrar a Catalunya (febrer 1808). Les tropes es van anar situant a llocs estratègics. La por d'una invasió real del país esclata el motí d'Aranjuez (18 març 1808). Es pretenia la destitució de Godoy i l'abdicació de Carles IV en el seu fill Ferran, totaixò provoca una crisi profunda de la monarquia.
Carles IV reclama a Napoleó el seu ajut per recuperar el tron arrabassat pel seu fill. En veure la feblesa d'Espanya, decideixen envair-le i annexar el país a l'Imperi.

1.3.- La monarquia de Josep Bonaparte

Carles IV i Ferran VII van ser convocats per Napoleó a Baiona on tots dos abdiquen. L'emperador nomena rei d'Espanya el seu germà, Josep.El nou Estatut de Baiona reconeixia l'igualtat dels espanyols davant la llei, els impostis i l'accés als càrrecs públics. Josep I intenta liquidar l'Antic Règim. Per una gran part de la població espanyola el nou govern era il·legítim, estranger i basat en el poder de les armes.

2.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)

2.1.- La resistència contra l'invasió

Tropes franceses entren a Barcelona(13 febrer 1808). Es fan amb el control de la ciutat i inicien un desplegament estratègic per Catalunya. Napoleó tenia segrestats els monarques (2maig 1808) i la dura represió exercida pel general Murat contra els revoltats. Poc despres la insurreció escata a Lleida i s'esten per Manresa, Igualada, etc. La mobilització va ser la resposta popular contra els francesos. Es va organitzar juntesd'armament i defensa. Les juntes estaven dirigides per personalitats dels pobles partidaris de Ferran VII. Ben aviat es va formar la Junta de Catalunya per tal de coordinar les actuacions. Van assumir la sobirania en absència del rei, van declarar la guerra a Napoleó i van tenir el suport de Gran Bretanya. El setembre de 1808 les juntes formen la Junta Suprema Central a Aranjuez.

2.2.- La lluitaarmada

La resistència semblava qye serua ràpida i fàcil, però la resistència de ciutats com Girona; Saragossa, va immobilitzar part de l'exercit i en va impedir el progrés cap al sud. L'organització de tropes de voluntaris va aconseguir un primer èxit al Bruc (6 i 14 juny 1808). Finalment forcen a Josep I a abandonar Madrid.

Napoleó el mes de novembre fa la contraofensiva i el gener del 1809Josep I entra novament a Madrid. Des de la tardor del 1808 l'exèrcit espanyol va ser incapaç d'oposar-se al progrés. Es van formar les guerrilles.

2.3.- Catalunya: de l'ocupació a l'annexió

Al llarg del 1809 i 1810 les principals ciutats catalanes van caure en mans de l'invasior. Al desembre el 1809 els franceoss van aconseguir conquerir Girona i poc a poc cap a la plana de Vic i Lleida. Van...