Historia Tema 2. -2n Batxillerat

TEMA 2
2. Els canvis en l’agricultura
Els polítics il·lustrats del segle XVIII s’havien preocupat força per modernitzar l’agricultura. Però no ho van aconseguir, perquè sempre topaven amb elsistema de la propietat de la terra, que gairebé era tota en mans de la noblesa i de l’ Església. Les terres de l’Església i les dels municipis s’anomenaven propietats de mans mortes, ja que, com quesegons la llei no es podien posar a la venda, no hi havia la possibilitat que canviessin de mans. Al començament del segle XIX, doncs, el progrés de l’agricultura espanyola, a la inversa del que passava aEuropa, resultava impossible.
2.1 Les desamortitzacions
Els polítics liberals sabien que els canvis en l’estructura de la propietat de la terra havien originat en altres països una gran expansió dela producció agrícola. Pensaven que la principal mesura per posar fi a l’endarreriment del camp espanyol era eliminar totes les restes del règim senyorial. Les desamortitzacions aplicades pels governsdels anys 1836 i 1855. Aquestes desamortitzacions van consistir en l’apropiació per part de l’Estat de gran part dels béns de l’Església i de les terres comunals del municipis, els quals van serdeclarats béns nacionals i van ser venuts a particulars en subhasta pública. La primera desamortització (1836) es va fer durant la regència de Maria Cristina (1833-1840), i va ser inspirada pel qui fouministre d’Hisenda entre els anys 1835 i 1836, el liberal Juan Álvarez de Mendizábal. El procediment desamortitzador consistia a taxar les propietats, fer ne una subhasta pública i adjudicar-les almillor postor. El pagament es podia fer de dues maneres: o bé en efectiu, donant un primer termini corresponent al valor de la cinquena part de la propietat i la resta en quinze anys, o bé pagant-ne unapart amb títols de deute públic i la resta a terminis durant vuit anys. Una segona conseqüència va ser la inestabilitat i la inseguretat de molts agricultors, que van perdre els drets d’us dels béns...