Historia tema 4 i 5

El sexenni Democràtic
1. LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ: Entre 1863 i 1868, última etapa del regat d'Isabel II, la inestabilitat del govern va palesa les deficiències del sistema liberal mentre una greu crisi econòmica mostrava la debilitat de l'economia capitalista a Espanya.
Crisi econòmica i malestar social
A meitat de la dècada de 1860 es va fer evident l'inici d'una crisi econòmica que es vamanifestar en els àmbits financers i industrials i que consitituir la primera greu crisi del sistema capitalista. A més, conincidí amb una crisi de subsitència que va tenir repercussions importants en la vida de les classes populars.
La crisi financera es va originar arran dels problemes derivats del funcionament de la xarxa ferroviària. La seva construcció comportà una gran inversió de capitalen la borsa, però l'explotació de les línies donava un rendiment econòmic molt baix a causa del poc desenvolupament industrial i la persitència d'una economia agrària, que originava una escassa utilització del ferrocarril. El valor de les accions ferroviàries es va enfonsar i ea situació de fallida financera va provocar la crisi de molts bancs i societats de crèdit.
Aquesta crisi coincidí amb unacrisi industrial a Catalunya. La indústria tèxtil catalana va experimentar una forta recessió per escassetat de cotó en floca. La guerra de Secessió dels Estats Units (1861 – 1865) en va interrompre el subministrament (fam de cotó) i provocà l'encariment d'aquesta matèria primera.
La crisi de subsitència va començar el 1866 resultat d'un seguit de males collites, que provocaren escassetat deblat, aliment bàsic de la població. Els preus van començar a pujar amb només dos anys, del 1865 al 1867 el blat es va apujar un 65% i el 1868 costava el doble que el 1865. Tots el productes bàsics van experimentar la puja corresponent (pa, arròs, bacallà, etc.).
La crisi política: el Pacte d'Ostende
L'any 1866 després de la revolta de sergents de la caserna de San Gil, O'Donell va ser destituït perla reina però els governs següents del Partit Moderat van continuar governant per decret, van tancar les corts i es van inhibir davant els problemes del país.
Davan la impossibilitat d'accedir al poder per mecanismes constitucionals, el Partit Progressista, dirigit per Prim, va parcticar una política de retraïment: es negà a participar en les eleccions i defensà la conspiració com a única manerad'accedir al poder. En la mateix posició es va situar el Partit Democràtic i, així, ambdós parits van signar el Pacte d'Ostende (1867) i de Brussel·les (1868), que proposaven la fi de la monariquia isabelina i deixaven la decisió sobre la forma de govern a unes corts constituents que serien elegides per sufragi universal, un cop guanyés la insurrecció.
Pel novembre de 1867 els unionistes es vnaaadherir al pacte, dirigits per Serrano, i hi van aportar una bona part de la cúspide de l'exèrcit. Però el caràcter conservador del unionistes va contrerrestar amb el pes del demòcrates i donà a la insurrecció de 18688 un caràcter de pronunciament militar.

2. LA REVOLUCIÓ DE SETEMBRE DEL 1868: El setembre de 1868 es va consumar una insurrecció militar contre el Partit Moderat i la monarquia deIsabel II. El moviment, anomenat La Gloriosa, va tenir una gran suport popular i va aconseguir imposar-se sense dificultats.
La Revolució de 1868 i el Govern provisional
El 18 de setembre de 1868 es protagonitzà un pronunciament militar contra el govern d'Isabel II. Prim, exiliat a Londre, i Serrano, desterrat a les Canàries, es van reunir amb els insurrectes, es van posar al capdavant delmoviment i van publicar un manifest contrari a la reina. El moviment es va estendre arreu a de la Península sense dificultats i quan les escasses tropes fidels a la monarquia van ser derrotades a Alcolea, el govern va haver de dimitir i Isabel II va sortit cap a l'exili a França el 29 de setembre de 1868.
En la Revolució de Setembre també hi va tenir una gran protagonisme les forces populars,...