historia trabajo revolucion rusa

La Revolució Russa.
Imperi rus és la denominació que se li dóna a Rússia entre 1721 i 1917. Va abastargrans zones dels continents europeus, asiàtic i nord-americà, sent el sistema políticsuccessor del zarato.

L'expressió Rússia imperial designa el període cronològic de la història russa des de la conquesta dels territoris compresos entre el mar Bàltic i l'oceà Pacífic. Va ser el començamentde la Revolució de 1917.

La capital de l'imperi va ser Sant Petersburg. D'acord al cens de 1897 la seva població aconseguia 125.640.000 persones, habitant la majoria a Europa. Més de100 diferents grups ètnics convivien en l'imperi. A més de l'actual territori de Rússia,el 1917 l'Imperi Rus incloïa territoris dels estats bàltics, Ucraïna, Bielorússia, part de Polònia, Moldàvia, el Caucas,Finlàndia, la majoria del Àsia Central i una part de Turquia. Entre 1732 i 1867 el Imperi Rus també incloïa Alaska, a l'altre costat de l'estret de Bering.
El 1914 l'Imperi rus estava dividit en 81 províncies i 20 regions. Entre els vassalls i protectorats de l'imperi s'incloïen el Emirat de Bujara, el Kanato de Jiva i, Tuvá.

L'Imperi rus estava governat per una monarquia hereditària liderada per unemperador autocràtic des de la dinastia Romanov. La religió oficial de l'imperi era el cristianisme ortodox, controlat pel monarca a través del Sagrat Concili. Els seus habitants estaven dividits en estrats com ara `` dvoryanstvo'', el clergat, comerciants,cosacs i camperols. Els nadius de Sibèria i Àsia Central van ser oficialment registrats com l'estrat cridant estrangers.
El seu escut d'armesva ser el gran escut de l'Imperi rus, i el seu himne `` Déu salvi al tsar''.
Després que la monarquia tsarista fos enderrocada durant la Revolució de febrer el 1917, Rússia va ser declarada República sota un govern provisional.

La Revolució russa de 1905 va ser una onada d'agitació política de masses al llarg de grans zones de l'Imperi rus. Alguns dels altercats estaven dirigits contra elgovern, altres simplement no tenien objecte. Es van donar casos de terrorisme, vagues de treballadors, disturbis camperols i motins militars. La revolució va conduir a l'establiment d'una monarquia constitucional limitada, la Duma Estatal de l'Imperi Rus.

Manifestants dirigint-se cap al Palau d'Hivern.

22 gener 1905., Dia conegut com Diumenge Sagnant, hi va haver una marxa pacífica de protesta aSant Petersburg. L'objectiu de la marxa era lliurar al tsar una petició de millores laborals, i la formaven famílies treballadores senceres. Anava encapçalada per un sacerdot, i no responia a cap consigna política: era fonamentalment obrera i camperola. Va ser salvatgement aixafada per soldats d'infanteria i tropes cosacas, apostats davant del Palau d'Hivern, cobrant un nombre de víctimes queencara avui es discuteix, els diaris del moment van parlar de milers. El tsar, mentrestant, no es trobava a la ciutat; l'havia abandonat tement per la seva seguretat. La sagnant repressió va provocar una onada de protestes a tota Rússia: el divorci entre el tsar i la massa de camperols i obrers abocava a Rússia al pitjor.
La Revolució russa de 1917 va ser un moviment polític a Rússia que va culminaren 1917 amb l'expulsió del govern provisional que havia reemplaçat el sistema tsarista, la qual cosa va portar finalment a l'establiment de la Unió Soviètica, que va durar fins a la seua caiguda en 1991.
La Revolució de Febrer va sobrevindré quasi espontàniament quan el poble de Petrogrado va protestar contra el règim tsarista per l'escassetat de menjar en la ciutat. Existia també un grandescontent amb la involucració en la Primera Guerra Mundial.
Es va constituir un nou govern provisional, també cridat Duma, al mateix temps que es va planejar la convocatòria d'eleccions.
El 7 de novembre de 1917, els líders bolxevics Vladimir Lenin i Lleó Trotsky van liderar als revolucionaris d'esquerra en una revolta contra l'ineficaç Govern. No obstant això, encara que molts bolxevics recolzaven...