Historia trastorno bipolar
Páginas: 2 (419 palabras)
Publicado: 7 de diciembre de 2010
3.HISTORIA
Els intents més remots de comprendre la depressió es deuen a Hipòcrates
(460-370 a.C.). Per Hipòcrates, la malenconia es referia a estats de inhibició, abatiment i tristesa i s'originavaper desequilibris en la secreció de bilis negra, o bé per una mala combustió d'aquesta substància dins de l'organisme que donaria lloc a restes tòxiques.
De fet, el terme malenconia prové del grecMelaine Chole, que significa bilis negra. Així mateix, el terme mania també té el seu origen en els escrits de Hipòcrates encara que, a diferència del seu ús actual, el terme no es relacionava ambl'estat d'ànim, sinó que era utilitzat per descriure estats delirants o psicòtics que cursaven sense la presència de "febre", a diferència de l’anomenat deliri.
Aristòtil (s. IV aC) recull el termemalenconia en alguns dels seus escrits per relacionar-los amb persones especialment sensibles i intel·ligents. Aquest
filòsof, considerat com l'autor de l'obra "problemàtica", sembla haver
reconegutuna certa forma de l'espectre bipolar, fa més de dos mil·lennis.
Aquest reconeixement continua fins a la nostra actualitat.
Aquesta concepció humoral dels trastorns mentals es conservaràpràcticament intacta en la medicina occidental fins al segle XIX, moment en què es comença a utilitzar la paraula "depressió" com terme diagnòstic.
El metge grec Areteu de Capadòcia, al segle II dC, és elpioner en la incorporació de les primeres descripcions sistemàtiques de depressió i mania
en una mateixa entitat clínica. Aquest metge va observar que, tot i les remissions, la malaltia apareixia deforma cíclica, sense que la seva desaparició garantís la cura del pacient.
En l'Edat Mitjana (segles V-XV) es viu una època de decadència intel·lectual en
el món occidental i la salut mental ésexclosa de l'àmbit de la Medicina,
sent la psiquiatria anomenada "demonología".
Amb l'arribada del Renaixement (Segles XV-XVI) té lloc una revolució psiquiàtrica i a partir dels treballs de Johann...
Els intents més remots de comprendre la depressió es deuen a Hipòcrates
(460-370 a.C.). Per Hipòcrates, la malenconia es referia a estats de inhibició, abatiment i tristesa i s'originavaper desequilibris en la secreció de bilis negra, o bé per una mala combustió d'aquesta substància dins de l'organisme que donaria lloc a restes tòxiques.
De fet, el terme malenconia prové del grecMelaine Chole, que significa bilis negra. Així mateix, el terme mania també té el seu origen en els escrits de Hipòcrates encara que, a diferència del seu ús actual, el terme no es relacionava ambl'estat d'ànim, sinó que era utilitzat per descriure estats delirants o psicòtics que cursaven sense la presència de "febre", a diferència de l’anomenat deliri.
Aristòtil (s. IV aC) recull el termemalenconia en alguns dels seus escrits per relacionar-los amb persones especialment sensibles i intel·ligents. Aquest
filòsof, considerat com l'autor de l'obra "problemàtica", sembla haver
reconegutuna certa forma de l'espectre bipolar, fa més de dos mil·lennis.
Aquest reconeixement continua fins a la nostra actualitat.
Aquesta concepció humoral dels trastorns mentals es conservaràpràcticament intacta en la medicina occidental fins al segle XIX, moment en què es comença a utilitzar la paraula "depressió" com terme diagnòstic.
El metge grec Areteu de Capadòcia, al segle II dC, és elpioner en la incorporació de les primeres descripcions sistemàtiques de depressió i mania
en una mateixa entitat clínica. Aquest metge va observar que, tot i les remissions, la malaltia apareixia deforma cíclica, sense que la seva desaparició garantís la cura del pacient.
En l'Edat Mitjana (segles V-XV) es viu una època de decadència intel·lectual en
el món occidental i la salut mental ésexclosa de l'àmbit de la Medicina,
sent la psiquiatria anomenada "demonología".
Amb l'arribada del Renaixement (Segles XV-XVI) té lloc una revolució psiquiàtrica i a partir dels treballs de Johann...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.