Historia zoologia

La zoologia descriu i explica (incloent processos i causes) la diversitat dels animals en totes les seues manifestacions, nivells d'organització (del cel·lular a l'ecosistèmic) i adaptacions
La diversitat dels organismes animals en totes les seues manifestacions
Les adaptacions dels animals, en particular, de forma comparada enrte estructura i funció
L'ajust i l'adaptació de cada especieanimal en el seu ecosistema
Els aspectes històrics dels animals, és a dir, la seua evolució i filogènia

Quina diferència hi ha entre la resta de les disciplines que també estudien els animals? (fisiologia animal, genètica, citologia...) Allò que diferencia a la zoologia és l'interés de l'animal i situar-lo en el món natural. Els fenòmens biològics interesn més en funció de l'animal que no de lapròpia esseència d'aquests fenòmens

Els pilars bàsics en la zoologia son l'anatomia, la morfologia, la taxonoomia i sistemàtica, la filogenia i l'evolució. També agafa informació d'altres disciplines, com els fossils (paleontologia), embriologia o biologia molecular.

Marc històric
Hi ha una xarxa de disciplines implicades: anatomia/morfologia, classificació evolució/genètica
Anaximandre deMilet és la primera persona que va escriure sobre evolució, que les espècies podien transformar-se, però ho explicava d'una manera filosòfica, ja que no existia la ciència com ara. “Los primeros seres vivientes nacieron en lo húmedo, envueltos en cortezas espinosas (escamas), que, al crecer, se fueron trasladando a partes más secas y que, cuando se rompió la corteza (escama) circundante, vivieron,durante un corto tiempo, una vida distinta” Nos decía que el hombre provenía de un pez.

Empèdocles de Agriento: tenia algunes idees sobre la selecció natural. Va proposar la competència entre els individus i la supervivència dels més hàbils.

Aristòtil: va ser un avançat excepcional en el seu temps. Va començar l'estudi de l'anatomia comparada i classificació sistemàtica dels èssers vius. Vafer una primera classificació sistemàtica dels èssers vius: anaima (sense sang, invertebrats) i enaima (amb sang, vertebrats) Va distribuir els organismes en una “Scala Naturae”, ordenats en escalons superiors i inferiors en funció de la seua organització. Es parla d'una concepció fixista de les espècies, ja que no mostra una variació en el temps (evolució) ni interconnexions entre els diferentsanimals. Una organització inamovible, però si hi ha formes intermitjes. N os'admet la transformació o la variació d'especies vivents

Gaiaus Plinius Secundus, Plini el Vell: va escriure Naturalis Historia, una recoplicació del saber de l'època, sense assegurar-se del que és correcte. És un retrocés en relació als criteris d'Aristotil. Va influir en escoles medievals.

Edat Mitjana: apareixennous perceptes, s'abandonen les intuicions aristotèliques i influeix les concepcions religioses i simbòliques, els interesa les aplicacions pràctiques dels èssers vius més que la seua classificació. Destaquem Bestiaros, recopilacions d'animals fantàstics. Molts personatges religiosos s'associen a animals. Altres autors expliquen el simbolisme de la seguent manera:
Albert Magne: recupera elsconceptes aristotèl·lics i observacions propies

Renaixement: comencen a haver-hi canvis. Es classifiquen els animals encara sense criteri, però amb ordre alfabètic. Es fan inventaris d'animals i vegetals. S'ha descobert Amèrica i descriuen espècies noves. Un nou sistema de classificació: per orde alfabètic. Hi ha un inerès per dibuixar els animals i poder-los comparar millor.
Pierre Belon comparal'esquele humà i el d'un pardal i descobreix estructures homòlogues. Fa una classificació moderna de pardals basada en la seua homologia.

Segle XVII: s'inventa el microscopi. Les comparacions anatòmiques són cada cop més minucioses, si no es comproba empíricament no s'accepta la teoria. Es difonen publicacions europees de les expedicions a Suramèrica i les Indies Orientas de la mateixa manera...