historia d'espanya 1

TEMA 1: LA REVOLUCIÓ LIBERAL (1808-74)

1. LA CONSTITUCIÓ DE 1812 I LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA.

En el tombant del segle XVIII al XIX regnava a Espanya Carles IV de la dinastia borbònica. El regnat es veié particularment trasbalsat pels fets revolucionaris. Tot i que els primers consellers eren il·lustrats (defensaven la raó, la ciència i l'educació com a elements de progrés. Separaven lamoral civil de la religiosa i eren partidaris de canviar la societat, ja que qüestionaven les velles tradicions i el poder excessiu de l'aristocràcia i el clergat), i per tant simpatitzaven amb la idea de posar fi a la societat estamental (dividida en tres grans grups o estaments: l'eclesiàstic, el nobiliari i el plebeu; els nobles i el clergat gaudien d'una situació de privilegi), no qüestionavengens l'absolutisme (forma política en què la persona que governava no tenia cap limitació de tipus jurídic en l'exercici del poder).
L'execució a la guillotina del rei francès l'any 1793 va fer que Carles IV declares la guerra a la República Francesa, com la majoria de les monarquies europees. El conflicte es va localitzar només en territori català on es va conèixer amb el nom de Guerra Gran(1793-95).
L'exèrcit enviat per Godoy, primer ministre de Carles IV, contra els francesos va ser derrotat. Immediatament es creà un Junta que va organitzar, finançar i dirigir la contraofensiva espanyola. La pau de Basilea va posar fi a la guerra.

1.1. La guerra de la Independència o guerra del Francès.

Un dels acords entre Espanya i França va ser el tractat de Fontainebleau (1807) teniaoficialment per objectiu repartir-se Portugal i les seves extenses possessions ultramarines. Però Napoleó no pretenia tan sols ocupar Portugal, sinó tota la península Ibèrica al capdavant del qual volia col·locar el seu germà Josep Bonaparte.
Però ben aviat les intensions invasores de Napoleó es van fer evidents i Godoy va convèncer la família reial que es traslladés a Sevilla per fugir, si calia, cap aAmèrica.
Aquest pla ve ser considerat ofensiu, va provocar un motí a Aranjuez. Aquest aixecament estava instigat per l'hereu de la Corona, el príncep Ferran, que el 19 de març de 1808 va aconseguir el tron.
Napoleó va accelerar els seus plans, convocà Carles IV i Ferran VII per forçar-los a abdicar en favor del seu germà. Es proclamà Josep I rei legítim d'Espanya.
Un grup de cortesans deidees il·lustrades van veure en la nova situació política la possibilitat de dur a terme moltes de les reformes il·lustrades i liberals. Aquests col·laboradors de Josep I van rebre el nom d'afrancesats.
Però la nova situació no es va arribar a consolidar, un aixecament popular a Madrid, que es va estendre ràpidament a altres ciutats espanyoles. Els revoltants no acceptaven el nou rei i es van anarconstituint en tots els territoris i ciutats d'Espanya unes Juntes.
Paral·lelament, una part de l'exèrcit espanyol es reorganitzà per enfrontar-se a les tropes franceses, i molts oficials o líders dels municipis van formar partides guerrilleres que atacaven la rereguarda de les columnes militars invasores. S'iniciava d'aquesta manera la guerra de la independència, que a Catalunya s'anomena guerradel Francès, va durar fins al 1814, any de la derrota de l'Imperi napoleònic a Europa.

1.2. Les Corts de Cadis i la primera Constitució espanyola.

Al 1808 es formaren a Espanya tretze Juntes, alguns dels seus representants van constituir la Junta Suprema Central Governativa del Regne. La Junta Central es va proposar fomentar la creació de noves Juntes, dirigir els afers públics, combatre elsfrancesos i redactar una constitució per al Regne, va reconèixer com a rei legitim a Ferran VII i va assumir la seva autoritat fins que ell tornes.
Arran de la formació de la Junta Central, moltes institucions es van plantejar el dilema de si calia obeir el nou rei Josep I i es institucions de la Corona, o bé els representants de l'esmentada Junta. Es van constituir dos bàndols: els...