Historia d'una ploma

Però una d’elles, i la més important, ha estat aprendre a escriure històries. Tot va començar a l’edat dels 15, quan vaig entrar a una botiga i em vaig trobar a un home gran, estavaassegut en una cadira de pell, amb el bolígraf a la mà i una cara pensativa. Em vaig acostar sense fer gaire soroll, no volia molestar, i just quan anava a saludar-lo , es va tornar i empreguntar:
Com et dius noi ?
Pau, em dic Pau ! – Li vaig respondre sense saber el perquè d’aquella pregunta.
A continuació, aquell home gran de cabells blancs va escriure en aquell paperPau. Jo, sorprès, li vaig preguntar que estava fent, i ell amb un somriure a la cara em va respondre: escric una història perquè algun dia algú la llegeixi i pugui sentir el que jo sentoquan escric. Tot seguit vam començar a parlar, i jo cada vegada estava més interessat per tot aquell món de lletres que sortien de la imaginació d’aquell home. Anàvem passant les tardes i josempre l’anava a visitar fins que un dia va morir, vaig anar a la seva botiga perquè alguna cosa em deia que havia de anar, així que em vaig posar les sabates i vaig sortir en direcció ala botiga. Al arribar vaig veure aquells papers sobre la taula els quals estaven escrits per ell amb una nota que posava:
“ Estimat Pau, des del dia que ens vam conèixer em vas inspirarmolt, ets l’única persona la qual s’interessava per tot allò que escrivia, per això vull que agafis totes las meves històries i que té las llegeixis. Gràcies per tot Pau “
Des d’aquestdia em vaig adonar de la meva passió per la lectura i l’escriptura i amb totes aquelles històries vaig descobrir que aquell home em donava las gràcies cada dia pel simple fetd’escoltar-lo. Ara mateix escric aquesta història en record d’ell i del que em va fer descobrir però per mala sort a la ploma se li acaba la tinta, així que hauré de deixar d’escriure per avui.