Historia.

TREBALL D’HISTÒRIA

2.- Defineix o explica:
• Reformisme dinàstic: El 1899, la reina regent, va atorgar la seva confiança per formar govern a un nou líder conservador, Francisco de Silvela. Aquest govern va impulsar una política reformista. Les noves correguts fiscals imposades pel ministre Villaverde va originar una forta protesta contra Catalunya pel setembre del 1899, quan elscomerciants es van negar a pagar la contribució trimestral. La protesta va ser coneguda com a Tancament de Caixes. Un mes més tard el govern va voler embargar als mossos, però l’alcalde de Barcelona es va negar i va presentar la seva dimissió.
Reformes de Maura: Volia instaurar una reforma des de dalt. Va intentar sostenir el règim amb el suport de les “masses neutres”, per tal de reduir els podersdels cacics i al mateix temps evitar el protagonisme de les classes populars. També sorgeix la llei electoral i unes reformes socials on hi ha la llei de descanso domicial i un institut nacional de precisió. Maura més tard fa reformes econòmiques per millorar la producció agrícola industrial. La intransigència a l'hora de mantenir l'ordre públic va conduir després de la setmana tràgica.Finalment es fa una companya on rebutgen a Maura.
Reformes de Canalejas: Volia instaurar unes reformes socials i més profundes. Va limitar el poder de l'església, per tant s'inicia la separació de l'estat i l'església. Després es crea la llei del candado, que prohibeix l'establiment de nous ordres religiosos a Espanya.

• Pistolerisme: Tot això va originar l’època coneguda com el pistolerisme(1916-1923) durant la qual es va produir mes de 800 atemptats i hi van morir 226 persones, la majoria de les quals eren dirigents sindicals, però també hi havia empresaris, encarregats de fàbrica i agents de l’autoritat. Entre les víctimes s’hi van comptar Salvador Seguí, el Noi del Sucre (1923); l’advocat laboralista Francesc Layret (1920) i el president del govern, Eduardo Dato,que va serassassinat per militants anarquistes el 1921.
• La Setmana tràgica: A partir del 1990, Espanya va consolidar la seva penetració d’Àfrica.
La Conferència d’Algesires (1906) i el posterior Tractat Hispanofrancès (1912) van establir un protectorat francoespanyol al Marroc. A Espanya li va correspondre el territori del Rif, una zona muntanyosa del nord, amb l’obligació de pacificar-lo iadministrar-lo. L’interès espanyol es basava en els possibles beneficis econòmics (mines, inversions en ferrocarrils,etc.), però sobretot en el desig de restaurar el prestigi de l’exèrcit, enfonsat després del desastre de Cuba, i d’aconseguir que Espanya esdevingués novament una potència colonial.
La presència espanyola en aquesta àrea es va veure contestada pels atacs continuats dels rifenys,organitzats en cabiles. El 1909, al Barranco del Lobo, els rifenys van infligir una derrota important a les tropes espanyoles, que van sofrir moltes baixes. Es va disposar que alguns regiments partissin des de Barcelona, i això va provocar a la ciutat un moviment de protesta popular molt important.
La mobilització contra la guerra i contra l’injust sistema de quintes es va iniciar al port deBarcelona el dia 18 de juliol, durant l’embarcament de tropes cap a Marroc. El dia 24, amb la participació de republicans lerrouxistes, socialistes i anarquistes, es va constituir un comitè de vaga que va fer una crida a la vaga general. La revolta popular es va allargar durant una setmana, va desbordar l’objectiu inicial de protesta i va adquirir un fort component antimilitarista i de rebuig al’hegemonia social i cultural de l’Església.
Les autoritats hi van respondre declarant l’Estat de guerra i enviant reforços per reprimir les manifestacions. El nombre elevat de morts i ferits va radicalitzar el moviment insurreccional, però la falta de direcció i de coordinació polítiques va derivar cap a l’acció incontrolada de grups que actuaven indiscriminadament.
La repressió...