historia

1. LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ
1.1 La crisi econòmica
La crisi financera, provocada per la baixa del valor de les accions a la borsa, es va originar arran de la crisi dels ferrocarrils. La construcció de la xarxa ferroviària va comportar una gran inversió de capitals en la borsa, però una vegada començada l’explotació de les línies es va veure que el seu rendiment econòmic era menor del ques’esperava. L’escàs desenvolupament industrial espanyol no va ser suficient perquè el transport de mercaderies i viatgers tinguera una gran demanda, i el valor de les accions es va enfonsar.
La crisi financera va coincidir amb una crisi industrial, sobretot a Catalunya. La indústria tèxtil s’abastia en gran part amb cotó importat dels Estats Units, però la Guerra de Secessió americana va encarir laimportació d’aquesta matèria primera i va provocar un període de “fam de cotó”. Moltes petites indústries del sector cotoner no van poder fer cara a la puja dels preus en un moment en què baixava la demanda de productes tèxtil a causa de la crisi econòmica general i del fort augment dels preus dels aliments provocat per la crisi de subsistències.
La crisi de subsistències va començar el 1866 deresultes d’un seguit de males collites que van donar com a resultat una escassetat de blat, aliment bàsic de la població espanyola. Immediatament, els preus van començar a pujar: en només 2 anys, del 1865 al 1867, el blat es va apujar un 65%, i l’any 1868 ja se n’havia doblat el preu en relació amb el del 1865. El cost del pa, per tant, va experimentar la puja corresponent, i el mateix va passar ambuns altres productes bàsics en l’alimentació (arròs, abadejo, etc.)
1.1 El deteriorament polític.
Davant de la impossibilitat d’accedir al poder pels mecanismes constitucionals, el Partido Progresista, dirigit per Prim, va practicar “una política de retraïment”: es va negar a participar en les eleccions i va defensar la conspiració com a únic mitjà per governar. En la mateixa posició se situavael Partit Democràtic, de manera que els dos partits van signar el Pacte d’Ostende l’any 1867 en aquesta cuitat belga, amb la voluntat d’unificar les seues actuacions per acabar amb el moderantisme en el poder. El compromís proposava la fi de la monarquia isabelina i deixava la decisió sobre la nova forma de govern –monarquia o república- a mans d’unes Corts constituents, que serien elegides persufragi universal una vegada haguera triomfat el moviment d’insurrecció.
El novembre del 1867, després de la mort d’O’Donell, es van adherir al pacte els unionistes. Aquesta adhesió va ser fonamental per al triomf de la revolució i per a definir-ne el caràcter. D’una banda, els unionistes van aportar una bona part de la cúspide de l’exèrcit, ja que comptaven amb molts dels alts comandamentsmilitars. Però d’una altra, el caràcter conservador i oposat a tot canvi social dels unionistes va contrarestar el pes dels demòcrates i va reduir la insurrecció del 1868 a un simple pronunciament militar, malgrat que les proclames i els manifestos parlaren de revolució i utilitzaren les reivindicacions de llibertat i de justícia social.

2. LA REVOLUCIÓ DE SEPTEMBRE DEl 1868
2.1 La revolució del68 i el Gobern provisional
El 19 de setembre del 1868, l’esquadra concentrada a la badia de Cadis, sota el comandament del brigadier Juan Bautista Topete, va protagonitzar una insurrecció militar contra el govern d’Isabel II. Prim, exiliat a Londres, i Serrano, desterrat a les Canàries, es van reunir amb els insurrectes i van aconseguir ràpidament el suport de la població gaditana, després de lapublicació d’un manifest en què es demanava als ciutadans que acudiren a les armes per defensar la llibertat, l’ordre i l’honradesa, i que acabava amb el lema ‘’Visca Espanya amb honra!’’. Els dies següents, amb tres fragates, Prim va anar estenent la insurrecció a Màlaga, Almeria i Cartagena.
El govern de la reina Isabel II es va disposar a defensar el tron amb les armes. Va enviar des de...