Historia

Història de Ciència Ficció
Avui he parlat amb la mare, ja n’estic fart de tanta comèdia, vull saber perquè soc diferent, és un tema que em preocupa i crec que ja sóc lo suficient madur com perentendre-ho. Li he preguntat el perquè de la meva existència i ella m’ho ha explicat. Fòs
M’ha començat dient que no sóc l’únic robot d el aterra, que n’hi ha molts més, el que passa que en el nostrepoble sóc l’únic. Em va crear el pare perquè es resulta que ell volia un fill i la mare no en podia tenir. La meva creació ha sigut, i doncs, per què no vau adoptar a un nen d’un altre país? Doncses veu que fa uns deu anys es va ficar de moda adoptar nens, qui ho feia demostrava poder econòmic, i així doncs adoptar resultava molt car i ells no s’ho podien permetre. És per això que el pare undia cansat d’esperar, es va encaparrar en que ell volia ensenyar a jugar futbol al seu fill, i que si la natura no li permetia ja el fabricaria ell, el fill; però ho va fer amb bona intenció, ambl’objectiu de que fos igualet a qualsevol fill de tots els seus amics.
Les ganes, la passió i l’objectiu eren bons, però que és complís és un altre tema perquè això de ser igual que un noi normal, en tincels meus dubtes. Si em mires a deu metres de distància em veuràs com un noi normal, però a mesura que t’apropes te n’adonaràs que algo canvia, i es que soc un robot, no un ésser humà. Jugo a futbol im’ho passo bé amb els meus amics, però hi ha aspectes que em fan sentir especials, el simple fet que quan em tiren un pilota no sona igual, se sent un so a metall que quan els hi tiro a ells no se sent.Tinc sort que tinc uns bons amics i mai m’han tractat diferent pel simple fet de que sigui un robot, però no cal que ningú m’ho recordi, jo ja ho sé.
M’ha anat bé parlar amb la mare, així me n’headonat que la meva existència no només aporta coses negatives, sinó que com a mínim hi ha dos persones que són feliç pel simple fet de que arribi cada dia casa. La meva angoixa com a mínim, ha...