historia

1. L'inconscient

1.1. Antecedents, idees precursores de l'inconscient

Els antecedents de l’inconscient són els següents:
Havia especulacions filosòfiques sobre fenòmens inconscients abans de l’aparició de Freud.
Havia l’albirar de la psicopatologia. Va ser quan començaren a estudiar què els hi passava als malalts mentals.
La teoria de l’evolució (Darwin influeix molt sobre Freud,provenim dels animals.)

Van haver-hi teories sobre l’inconscient de diferents autors:
Wilhelm Leibnitz (1646-1716) va parlar de mònades vinculades a les percepcions.
Joham Friedrich Herbart (1776-1841) va parlar de nivell llindar de la consciència.
Fechner (1801-1887) va fer la comparació de la ment amb l’iceberg, amb la idea de que el que està enfonsat és l’inconscient.
El llibre “The philosophyof the inconscious” té nou edicions al 1869.
Robert L.Stevenson va publicar la novel·la Dr. Jeckyll and Mr. Hyde al 1889.

1.2. Concepte freudià

Freud (1856-1939) en el seu anàlisi dels somnis (obra principal) que determina el camí a l’inconscient, ens ensenya la seva visió de l’inconscient. Per a Freud, si les coses tenen una causa, els somnis també tenen un significat. Defensava que elssomnis s’analitzaven a través de les associacions lliures i que el pacient més important era ell mateix, ja que s’autoanalitzava.
Es va adonar que els desitjos que sentia cap a la seva mare, quan era adult es van traslladar cap a la seva filla.
Freud deia que els somnis inclouen desitjos sexuals de la infància. Va establir dos nivells: el nivell manifest (el que vius, veus) i el nivell latent(allò que simbolitza).

Freud va utilitzar la psicoanàlisi com a mètode de tractament, amb la lliure associació, els instints (de vida o mort), i els nivells de personalitat.
Dins dels nivells de personalitat trobem dos: el nivell conscient, que és aquell on emmagatzemem les coses que recordem conscientment, som conscients del que ens passa, i el nivell inconscient, que és aquell del que no somconscients, no tenim consciència del que ens passa, dels nostres actes, etc.
Va determinar l’Allò, el Jo, i el Superjò dins la personalitat:
L’Allò és la font d’energia psíquica i està lligada als instints, és la part de la personalitat més primitiva i accessible, inclou els instints sexuals i agressius, actua segons el principi del plaer, és una “caldera plena de passions en ebullició”, contél’energia psíquica bàsica que és la libido, i es mou amb la finalitat de satisfer les necessitats i eliminar la tensió.

El Jo és l’aspecte racional de la personalitat per a controlar els instints. És l’agent mitjancer entre l’allò i el món exterior; el seu objectiu és facilitar la interacció entre ambdós; representa la raó i el pensament; actua segons el principi de realitat: controla l’allò finstrobar l’objectiu adequat i redueix la tensió, i el seu poder deriva de l’allò. El jo no tindria sentit sense l’allò.

El Superjò és l’aspecte moral de la personalitat derivat de la interiorització dels valors i normes socials i familiars. El superjò es desenvolupa amb l’adquisició de les normes, és influenciat per premis i càstigs. Hi ha dues parts que conformen aquesta part de la personalitat:la consciència (el que determina el bé o el mal) i el ego ideal. L’objectiu del superjò és la perfecció, representar la moralitat i intentar dominar completament l’allò.
Freud també va desenvolupar una sèrie d’etapes per explicar el desenvolupament de la personalitat durant els primers anys de vida, o també denominat desenvolupament psicosexual:
-La primera etapa comprèn del naixement als 12-18mesos on l’infant obté el plaer a través de la boca (menjar, succionar, llepar, mossegar, etc.).
-Dels 12-18 mesos fins els 3 anys, el plaer passa a ser anal (autocontrol de les emocions).
-Dels 3 als 5-6 anys pertany a l’etapa fàl·lica, on l’infant desperta l’interès pels genitals i té com a objectiu superar el complex d’Edip.
-Dels 5-6 anys fins l’adolescència és una etapa on els...