historia

Partits polítics i sindicats (Espanya contemporania)

Partit liberal progressista: Partit liberal creat el 1834, d’àmbit estatal. Després del Motí de la Granja, durant les Corts de 1836, adoptà el nom de partit progressista. La seva ideologia estava marcada per un fort liberalisme. Era partidari d’una monarquia constitucional i estava a favor d’una modernització econòmica. Era partidari delsufragi censatari, de la sobirania nacional, de limitar les facultats del monarca, de la llibertat de premsa, d’opinió, de religió, de la desamortització dels béns eclesiàstics... Era defensor d’una Espanya unitària i centralitzada. Eren partidaris d’enfortir el poder local (ajuntaments elegits lliurement). La constitució de 1837 era el seu ideari polític. Entre els líders d’aquest partitdestaquen els generals Espartero, Prim... El seu suport social anava des de l’alta burgesia industrial i financera, als sectors professionals liberals, comerciants...etc. Eren partidaris de la Milícia Nacional.

Partit liberal moderat: Partit creat a principis del regnat de Isabel II. Era un grup heterogeni format per terratinents, grans comerciants i intel·lectuals conservadors, juntament ambrestes de la vella noblesa de l’alt clergat i dels alts comandaments militars. Defensaven la propietat privada, el sufragi censatari (desconfiaven de la participació de les masses en la política, la sobirania compartida entre les Corts i un monarca amb amplis poders. Eren partidaris de la limitació dels individuals (d’opinió, associació, de reunió...). Representaven l’opció més clerical delliberalisme. La constitució de 1845 era el seu ideari polític. Entre els líders d’aquest partit destaquen el general Narváez i Francisco Bravo Murillo.

Societat de Teixidors (1840).Va ser una de les primeres associacions sindicals d’Espanya. Lluitava per reivindicacions de tipus laboral (apujada dels salaris, reducció de la jornada...). Aquesta societat era sostinguda amb la quota dels treballadors.Associació Mútua de Teixidors (1840). Societat mutualista. Pretenia resoldre les situacions de dificultat de la classe obrera (atur forçós, malaltia, invalidesa...). Els treballadors pagaven una quota que s’utilitzaria també com a caixa de resistència.

Unió liberal. Partit polític sorgit arran de la revolució de 1854, d’una aliança electoral concertada entre alguns moderats i progressistes.De fet va néixer d’una escissió dels moderats i pretenia ser un partit centrista. El cap fou el general Leopold O’Donnell. Era un partit que intentava combinar els principis fonamentals del partit moderat amb algunes propostes progressistes com la limitació dels poders de la corona i l’acceptació de la desamortització civil. Defensava una Espanya unitaria i centralista. Destaquen figures con elgeneral Serrano.

Partit demòcrata. Partit format a Madrid amb el nom de Partit Demòcrata Progressista pel els diputats José Ordax, Nicolás Maria Rivero entre d’altres. Nascut d’una escissió del partit progressista l’any 1849. Aquest partit demanava l’ampliació dels drets polítics a tota la població, la sobirania popular, el sufragi universal masculí, Corts d’estructura unicameral, l’ampliacióde les llibertats públiques i del reconeixement de tots els drets col·lectius. Eren partidaris de la Milícia Nacional, de l’abolició de les quintes, de l’elecció del Ajuntaments. Reconeixien el predomini social de l’Església catòlica, però volien la llibertat de culte. Volien la intervenció de l’estat en l’ensenyament, l’assistència social i en la fiscalitat amb la finalitat de reduir lesdiferències socials. La seva base social eren les classes populars urbanes. A Catalunya, on el republicanisme era present des de principis dels anys quaranta, van adherir-se al partit demòcrata els cabetians com Narcis Monturiol, Abdó Terrades, Josep Anselm Clavé... L’elaboració del seu programa obrerista (catecismo democràtico) l’any 1852 els permeté conectar amb el moviment obrer.


Partit...