historia

SENDEROS DE GLORIA
ANÀLISI D’UN DOCUMENT FÍLMIC

- Anàlisi de la pel·lícula:
En el context de la primera guerra mundial, en l’etapa de l’estancament entre els dos fronts i la lluita a les trinxeres, la pel·lícula tracta la història de com l’exèrcit francès va intentar realitzar la possessió del turó de les formigues. L’exèrcit, davant el suïcidi que suposava l’acció, decidí no acatar lesordres establertes. La història, per tant, passa a narrar l’episodi de com els generals decideixen seleccionar a tres soldats a l’atzar i condemnar-los a mort a mode de disciplina per a tota la infanteria. Narra el judici i les pressions en el si de l’exèrcit. Finalment, els tres soldats acaben morts.
La pel·lícula ens mostra (I) la dura vida a les trinxeres franceses, les sales fosques on passarel temps, la insalubritat dels habitatges, la foscor... en definitiva, la precarietat de la vida de l’exèrcit i de retruc ens mostra la baixa moral de les tropes (en escenes com quan el general Mireau pega a un soldat quan aquest no pot guardar-se el plor, o quan es mostra la sensibilitat dels soldats davant la cançó de la noia alemana al final de la pel·lícula). Els diàlegs entre els soldats,indiquen la por al dolor que aquests tenen. En converses a les trinxeres s’arriba a dir que prefereixen la mort a les ferides, exemple del temor que hi havia dins les tropes. (II) La bona vida dels alts càrrecs de l’exèrcit, que viuen al castell, veien des d’un segon terme el transcórrer de la guerra, sense posar-se en perill. Detalls com la fastuositat en la decoració, els grans banquets, el bonconyac i les festes amb balls, són una mostra clara del contrast de situacions que es donava a la guerra. (III) L’àmplia diferència entre els baixos càrrecs i els alts càrrecs de l’exèrcit, la jerarquia, (diferència que s’evidencia amb el segon punt abans tractat), però que es mostra també amb la intransigència dels alts càrrecs. La relació quasi reverencial que els soldats han de retre als generalsi sergents, i el fet de que aquests obliguin als soldats a cometre accions quasi suïcides a qualsevol preu i no entendre que els soldats no estiguin disposats a fer-ho, fins al punt de voler disparar a les pròpies tropes, o voler delmar-les amb premeditació, són exemples de la intransigència d’un exèrcit molt retrògrada. (IV) Un altre aspecte important que ens mostra la pel·lícula és la tècnica dela lluita de trinxeres, és a dir, és un exemple directe de com els soldats passen a la ofensiva, de com avancen terreny passant els filats, i de la perillositat que això suposava pel fet de ser un blanc fàcil a mesura que s’avança terreny enemic (d’aquí s’explica la estacionalitat de la lluita de trinxeres durant la guerra). Seguint el mateix punt, la pel·lícula ens documenta perfectament delsvestidures de l’exèrcit, així com les seves armes...
Per tant, els temes principals que es tracten a la obra són: L’honor, el dret, la intransigència militar, la duresa de la guerra, la humanitat...
L’autor de l’obra és Stanley Kubrick, nascut a Nova York l’any 1928 i mort al Regne Unit l’any 1999. Si bé és un autor de dificil caracterització i col·locació en un gènere concret, el fil conductor deles pel·lícules de Kubrick, és la investigació i preocupació respecte a tot el que hi ha de destructiu en l’home. Els seus films, ens expressen diversos camins que porten a l’home a la seva autodestrucció i a vegades a la seva pròpia bogeria. En el cas de “Senderos de Gloria”, aquesta via que porta a la destrucció humana és la Primera Guerra Mundial. Una guerra que va tenir una gran acceptaciómediàtica, amb àmplies llistes d’allistaments voluntaris i una lluita encarnissada amb la mort per aspectes patriòtics i nacionalistes. Per tant, la película de Kubrick ens porta a pensar en una visió ideològica antimilitarista i antibelicista, per la seva crítica a la guerra que porta als homes a la seva autodestrucció, i una visió nihilista de l’home, considerant els valors de l’honor i el valor...