Historia

L'Estat i els mitjans de comunicació a l’època franquista

Els mitjans de comunicació van sofrir durant la dictadura franquista la censura i el control i no va existir la llibertat de premsa finsa 1977. En 1937 es va crear la delegació de l'Estat per a Premsa i Propaganda. En 1938, el Ministeri de Governació, dirigit per Ramón Serrano Súñer, va decretar la Llei de Premsa, una llei de guerraque va romandre vigent fins a 1966. D'aquesta manera, els mitjans de comunicació transmetien les ordres de l'Estat, ja anessin públics o privats. 
En 1939 es va crear el Registre Oficial dePeriodistes i Franco tenia el carnet número u. Aquest mateix any es va crear l'Agència de notícies EFE, que era monopoli de l'Estat en la distribució de la informació. En 1941 es va crear l'Escola Oficial dePeriodisme, que exigia als alumnes a ser militants de *FET i de les *JONS i en 1942 va néixer el Servei Espanyol d'Auscultació de l'Opinió Pública.

En 1942 es va crear el Noticiari Documental(NODE). Cada documental durava 10 minuts i era obligatori projectar-ho abans de les pel·lícules en tots els cinemes d'Espanya fins a 1975. A través del NODE es transmetien els valors del règim is'exaltava la figura del Cabdill.

Perquè un text o publicitat veiés la llum havia de passar prèviament per la censura. Estava prohibit escriure alguna cosa que danyés el prestigi de la nació, del'Exèrcit o del Govern. En 1942 no es podia parlar de la violència en el futbol, de la música negra o d'un altre tipus de música estrangera. A més, en tots els mitjans calia publicar els discursos delCabdill. En 1951 es va reorganitzar la política informativa del règim entorn del Ministeri d'Informació i Turisme.

En 1966 es va crear la Llei de Premsa aperturista, imbricada en l'economia en expansióde la dècada de 1960 a iniciativa del llavors Ministre Manuel Fraga, es va suspendre la censura prèvia i es va acabar amb el sistema de consignes. si ben els segrestos de publicacions van continuar...