historia

Unitat 7. L'època de la Restauració borbònica (1875-1898)

1. Els inicis de la Restauració: causes, inicis, cos legislatiu, partits polítics de dins i de fora dels sistema i característiques del sistema.

La Restauració borbònica (1874-1931), es va iniciar amb el restabliment de la monarquia borbònica amb Alfons XII (1875), va significar la implantació d'un nou sistema polític que va posarfi a la inestabilitat del Sexenni democràtic.
Cánovas del Castillo serà l'artífex del nou règim, regulat per la Constitució del 1876. El sistema canovista es basava en l'existència de dos grans partits, el Partit Conservador i el Partit Liberal, anomenats partits dinàstics, que es tornaven en el poder (torn pacífic). El funcionament del sistema estava manipulat per la pràctica del caciquisme i elfrau electoral, per a garantir el torn. D'aquesta manera tan poc democràtica, es garantia el poder a un dels dos partits a la monarquia i totes les altres forces polítiques del país restaven al marge d'aquest joc polític. Era la fòrmula elegida per les classes altes (l'oligarquia agrària i industrial) per a garantir l'estabilitat política i evitar el perill revolucionari de les masses, després del'experiència del Sexenni. La Restauració representa el triomf de l'opció liberal moderada, la reformulació conservadora de l'Estat liberal. La intenció dels polítics liberals de la Restauració era construir i consolidar un estat políticament i jurídicament fort, capaç de defensar i garantir els interessos dels propietaris i dels diferents grups econòmics que dominaven l'Estat. De fet, voliencontrarestar i neutralitzar el perill que representaven per a l'ordre socioeconòmic establert els corrents ideològics republicans, nacionalistes, marxistes i anarquistes. La Restauració es divideix en dues grans etapes:
Des del 1874 fins al 1898, etapa de consolidació del sistema, amb l'alternança de governs conservadors i liberals. 
Des del 1898 fins al 1931, etapa de crisi del sistema, coincidintamb el regnat d'Alfons XIII (1902-1931).
En la primera etapa cal destacar dos períodes:
El regnat d'Alfons XII (1875-1885) és un període de pacificació militar (es posa fi a la Tercera Guerra Carlina i a la Guerra dels Deus Anys de Cuba), d'estabilitat política i de creixement econòmic. A partir de 1881 funciona el torn de partits.
Durant la regència de Maria Cristina d'Àustria (1885-1902), eltorn de partits funciona perfectament, fins que el desastre colonial de 1898 origina la primera gran crisi del sistema de la Restauració. El 1898 havia perdut el que restava del seu imperi colonial. Durant aquests primers anys de la Restauració, les diverses forces polítiques marginades pel sistema canovista, van fer sentir les seves veus. El carlisme, el republicanisme, els regionalismes inacionalismes, el moviment obrer, el món intel.lectual, etc. van protagonitzar els primers moviments de queixa davant un sistema immobilista, que només beneficiava la gran burgesia.

2. La fi dels conflictes bèl.lics: tercera guerra carlina i Cuba.

Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) els partidaris de Carles VII van obtenir alguns èxits militars al llarg de la Primera República (1873-1874),però amb la Restauració es van desenvolupar intenses campanyes que van permetre el 1875 la pacificació de l’interior de Catalunya, Baix Aragó i el Maestrat. Al 1876 van ser derrotats els carlins del País Basc i de Navarra.

La conseqüència immediata de la derrota carlina va ser l’abolició definitiva del règim foral. Ara bé, l’any 1878 es va estipular un sistema de concerts econòmics queatorgava una certa autonomia fiscal a les províncies basques i Navarra, en virtut de la qual pagarien anualment a l’Estat una quantitat determinada, que seria recaptada per les diputacions provincials.
El general Martínez Campos va acabar amb la Guerra dels Deu Anys a Cuba (1868-1878) i va signar amb els insurrectes la Pau de Zanjón que prometia una àmplia amnistia, l’abolició de l’esclavitud...