historia

Apunts Unitat 3: L'Alta 'Edat Mitjana
1. L’Edat Mitjana o època Medieval
És el període comprès entre l' Edat Antiga i l'Edat Moderna: entre la caiguda de l'imperi Romà, l'any 476, i la caiguda de Constantinoble el 1453 o el descobriment d'Amèrica l'any 1492. Es divideix en dos subperíodes:
L’Alta Edat Mitjana: des de la Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, l’any 476 (segle V), fins a larevolució feudal a Europa a l’entorn de l’any 1000 (segle X-XI).
La Baixa Edat Mitjana: des dels segles X-XI fins al segle XV, en què es produeix la presa de Constantinoble pels turcs (1453).
1.1. Ruptura de la unitat política de Roma: Caiguda de l'Imperi Romà
La divisió de l'Imperi Romà que va fer Teodosi entre els seus dos fills — a Honori Occident i a Arcadi l'Orient—va significar el trencamentdecisiu de la unitat romana: L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, amb el nom d'Imperi Bizantí, mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà l'any 476.
Cap el segle IV, Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el mar Mediterrani. La civilització romana s'estenia des del Rhin i el Danubi fins al Sàhara, des de l'occident d’Hispània fins a Mesopotàmia.

LaCaiguda de l'Imperi Romà és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d’Occident: l’any 476. Odoacre, un cap bàrbar va destituir el darrer emperador romà, Ròmul Augústul i a la part occidental de l’Imperi, van sorgir els regnes germànics. Posteriorment, a partir del segle VII, l’expansió de l’Islam va contribuir a la fragmentació política en tres grans zones:L’Imperi Bizantí, continuació de l’Imperi Romà d’Orient.
L’Europa Occidental, dividida en regnes cristians.
Els dominis musulmans, és a dir, els territoris conquerits pels àrabs o per pobles convertits a l’islamisme.

2. L’ Imperi Bizantí
L’Imperi Romà d’Orient va resistir a les incursions dels pobles bàrbars i va continuar existint fins al segle XV amb el nom d’Imperi Bizantí o Bizanci. La sevacapital era l’antiga colònia grega de Bizanci que els romans van anomenar Constantinoble. Els pobles cristians de l’Europa occidental també el designaven amb el nom de Romà.
Des del punt de vista geogràfic, l’Imperi Bizantí o Romania comprenia les terres del Mediterrani oriental i el Mar Negre: Grècia fins al Danubi, Síria, l’Àsia Menor i Egipte:

Els bizantins com a hereus de l’Imperi Romà, vanmantenir durant molt de temps el desig de restaurar la unitat política a l’entorn de la Mediterrània, objectiu que no van poder aconseguir. No obstant això, van preservar l’herència cultural de la civilització grecollatina, la van enriquir amb aportacions pròpies i van recuperar el grec com a llengua oficial de l’imperi.
3. Les invasions bàrbares
A l'altre costat de les fronteres nord i sud del'Imperi Romà hi havia un gran nombre de tribus, que Roma havia pogut mantenir a ratlla durant segles. D'entre aquests pobles que els romans anomenaven bàrbars —estrangers, van destacar els germànics, que durant els segles II, III i IV s’havien establert dins del territori imperial a títol de colons, federats o soldats. Al segle V, moguts per la pressió de pobles asiàtics, diverses tribus,majoritàriament germànics, van envair l'Imperi d'Occident.

La gran invasió dels germànics va començar l'any 406, en què sueus, vàndals i alans van travessar el Rin, van saquejar les Gàl·lies i al 409 es van instal·lar a Hispània. Per la seva banda, angles, juts i saxons van passar a les illes Britàniques; els burgundis van ocupar el sud-est de les Gàl·lies i el francs s’hi van assentar a la partnord. Els visigots van saquejar Roma l'any 410 i es van encaminar a la Gàl·lia i a Hispània. Així, l'últim emperador romà, Ròmul Augústul, va ser destronat al 476 per Odoacre i tot Occident va quedar sota domini dels invasors.

3.1. La formació dels regnes germànics
Els pobles  germànics es van constituir en regnes, molt sovint amb el suport de les oligarquies locals, que volien alliberar-se...