Historia



T.3. LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1870).

1. La Revolució Francesa (1789-1799)
L’any 1789 va començar la Revolució Francesa, un procés que va posar fí a l’Antic Règim i va donar pas a una nova societat liberal i a noves maneres de pensar i viure.
1.1 Causes de la Revolució.
Al llarg del s. XVIII a França hi havia hagut una puja dels preus i un auge de negocis i la industria. Laburguesia aconseguia beneficis economics elevats, peró topaven amb les reglamentacions del lliure comerç i la lliure producció. L’ordenació estamental i els privilegis de sang li impedien accedir al poder polític. Influenciats per les idees il·lustrades reclamaven canvis que possesin fi a l’intervencionisme estatal, als privilegis aristocràtics i a l’absolutisme. Peró, una poderosa aristocracias’aferrava a l’antic model feudal. Els privilegiats veien com l'alça de preus perjudicaven als que vivien de rendes com ells i s'esforçaven a consolidar i augmentar els seus privilegis i s'oposaven a qualsevol intent de canvi.
Per un altre part, una greu crisi econòmica va acabar de complicar la situació.
Per una part, les condicions de vida de la pagesia es van agreujar a causa de l'augment de lescárregues feudals com a reacció dels senyors a la disminució dels seus ingressos. Les males collites del 1780 va portar a la misèria de milers de famílies. A la ciutat, l'alça dels preus agraris va comportar la manca dels productes bàsics, aixó va provocar fam i malestar al poble. Una crisi industrial al 1786 provocada per l'obertura al mercat francès als productes anglesos, va comportar el tancamentde tallers i fàbriques i va augmentar l'atur.
Finalment, les finances reials estaven en bancarrota perquè l'aristocràcia no pagava impostos. La participació de França a la guerra de Independència de EEUU va fer augmentar la despesa.
1.2. La convocatòria d'Estats Generals
Calonne, ministre de Lluís XVI, va proposar que la noblesa pagues impostos. La noblesa es va oposar a les diversespeticions de pagament, al·legant que només els Estats Generals, (assemblea que reuneix els representants dels tres estaments.) podien aprovar noves càrregues fiscals. La rebel·lió nobiliària va provocar una greu crisi política, llavors, Lluís XVI l'any 1788va convocar els Estats Generals per al mes de maig de l'any següent. La situació de descontentament general a França va fer que s'elaboressin elsanomenats “Quaderns de queixes”, que recollien les peticions al rei. També reflectien queixes envers la monarquia, però els del tercer estat incorporaven la supressió dels drets feudals i l'abolició de privilegis i també propostes revolucionàries.
Els sectors més il·lustrats de la burgesia es van organitzar per tenir el mateix nombres de representants que la noblesa i el clero junts, per aconseguirque els diputats del tercer estat es presentessin com legítimis representants de la nació francesa.
1.3. La ruptura del juliol del 1789.
Els Estats Generals es van obrir el 5 de maig del 1789 a Versalles. Les reunions i deliberacions es feien per estaments, així cada estament tenia un únic vot. La noblesa i el clero doncs estaven segur d'imposar la seva voluntat, però, els representants deltercer estat van reclamar el vot per persona. El rei i privilegiats es van negar a aquesta proposta i les sessions dels Estats Generals es van suspendre.
Els representants del tercer estat es van reunir el 20 de juny en un pavelló de París i es van constituir en Assemblea Nacional (Assemblea que representa la voluntat de la nació i que s'encarrega de redactar una constitució) i van jurar no abandonaraquell lloc sense haver redactat una constitució que garantís els drets. Amb el suport d'una part del clero i d'una minoria nobiliària (La Fayette), van portar l'agitació al carrer obrint portes a la revolució.
El monarca va cedir a les demandes i el 9 de juliol els Estats Generals es van transformar en Assemblea Nacional Constituent. L'arribada d'uns 20.000 soldats a París tenia una idea...