historia
Guerra de Successió (1701-1713)
Carlos II, que havia mort sense descendència, va nomenar successor a Felipe d'Anjou , nét de Luis XIV de França i besnét de Felipe IV, qui va ser coronat amb el títol de Felipe V. Acabava així la dinastia dels Habsburg i arribava al tron espanyol la dinastia dels Borbó.
Molt ràpid, no obstant això, es va formar un bàndol dins ifora d'Espanya que no acceptava al nou rei i recolzava al pretendent l'Arxiduc Carlos d'Habsburg. La guerra civil i europea va esclatar.
El conflicte tenia una doble perspectiva:
L'ascens al tron espanyol de Felipe V representava l'hegemonia francesa i la temuda unió d'Espanya i França sota un mateix monarca. Aquest perill va portar a Anglaterra i Holanda a recolzar al candidat austríac, que,per descomptat, era sustentat pels Habsburg de Viena. Les diverses potències europees es van posicionar davant el conflicte successori espanyol.
D'altra banda, Felipe V representava el model centralista francès, recolzat en la Corona de Castella, mentre que Carlos d'Habsburg personificava el model *foralista, recolzat en la Corona d'Aragó i, especialment, a Catalunya.
La guerra va acabar amb eltriomf de Felipe V. Al costat de les victòries militars d'Almansa, *Briguega i *Villaviciosa, un esdeveniment internacional va ser clau per entendre el desenllaç del conflicte: Carlos d'Habsburg va heretar en 1711 l'Imperi alemany i es *desinteresó de la seva aspiració a regnar a Espanya. Les seves aliades, Anglaterra i Holanda, van passar en aquest moment a veure amb prevenció la possible uniód'Espanya i Àustria sota un mateix monarca.
El Tractat de *Utrecht
La guerra va concloure amb la signatura del Tractat de *Utrecht en 1713. El tractat va estipular el següent:
Felipe V era reconegut per les potències europees com a Rei d'Espanya però renunciava a qualsevol possible dret a la corona francesa.
Els Països Baixos espanyols i els territoris italians (Nàpols i Sardenya) van passar aÀustria. El regne de Savoia es va annexionar l'illa de Sicília.
Anglaterra va obtenir Gibraltar, Menorca i el navili de permís (dret limitat a comerciar amb les Índies espanyoles) i el seient de negres (permís per comerciar amb esclaus en les Índies).
El Tractat de *Utrecht va marcar l'inici de l'hegemonia britànica.
El canvi dinàstic del segle XVIII: les reformes internes. Els primers BorbóFelipe V (1700-1746) va ser el primer rei de la dinastia dels Borbó. Era nét de Luis XIV i va portar al nostre país a la dinastia *reinante a França (*Bourbon). El seu regnat va ser un dels més llargs de la història de nostra país estenent-se al llarg de gairebé mig segle.
Al gener de 1724, Felipe V va abdicar de forma inesperada en el seu fill Luis, primogènit del seu primer matrimoni amb MaríaLuisa de Savoia, però després de la primerenca mort de Luis I, a l'agost del mateix any, Felipe va tornar a regnar Espanya.
En 1746, en morir el seu pare, Fernando VII va ocupar el tron espanyol. El seu regnat es va caracteritzar pel manteniment de la pau i la neutralitat enfront de França i Anglaterra, mentre ambdues intentaven l'aliança amb Espanya. Aquesta situació va ser aprofitada per l'elseu ministre, el marquès de l'Ancorada, per prosseguir els esforços de reconstrucció interna iniciats en el regnat de Felipe V.
L'arribada de la nova dinastia borbònica va propiciar importants canvis en l'estructura de l'Estat. Aquests canvis, inspirats en gran manera en l'estat absolutista francès, van ser introduïts essencialment durant el regnat de Felipe V.
Els primers Borbó van adoptardiverses mesures centralitzadores, amb l'objectiu de fer un estat més eficaç. En aquest sentit es van adoptar novetats importants:
Decrets de Nova Planta (1707 Aragó i València, 1715 Mallorca, 1716 Catalunya): Abolició dels furs i institucions pròpies dels regnes de la Corona d'Aragó. Els furs de les províncies basques i Navarra es van mantenir ja que van recolzar a Felipe V durant la Guerra de...
Regístrate para leer el documento completo.