Historia

Ponència: “Tots contra els canonges. Segle XVII”.

Aquesta activitat consistia a assistir a una ponència a la sala Joan Fuster de la Facultat de Geografia iHistòria. Van assistir quatre professors per exposar temes sobre el dret eclesiàstic i la jurisprudència del Papat en el segle XVII.
Comença parlant sobre el clergat capitular,que estava format per 23 canonges, 7 dignitats, 254 beneficiaris i pabordes.
-Conflictivitat social i dret d'asil eclesiàstic:
Al segle XVII existien problemeseclesiàstics i reals, i aquests conflictes van ser de gran rellevància en l'època.
La justícia real actuava amb la violència, l'eclesiàstica amb l'excomunió.
Les lleis civilsvan intentar que es limités l'asil de l'Església.
Apareixen les “esglésies fredes”; en les quals no estava exposat el Santíssim.
Cap jutge es podia entrometer contrales persones de l'Església. (Fur). Els eclesiàstics gaudien d'immunitats que els permetien fer el que volguessin.
Els delinqüents s'exiliaven a les esglésies.
Una altrapena en l'època era la pena de desterrament, especial en el Regne de València. “La venjança de la sang”.
-El caràcter de la Monarquia:
En l'Edat Mitjana es pot parlard'un poder absolut. El monarca tenia tot el poder judicial.
Podia convocar Corts “legals” que servien per a persones concretes i passaven a ser lleis. (Erga omnes).El Papat reivindica la potestat legal en la seva persona, afirmant que la llei havia de ser justa i concorde a les tradicions del Regne.
El poble pot pagar al Rei en unallei concreta que no es pot revocar i es converteix en un contracte.
El monarca actua com a jutge legislatiu i suprem però, el poble pot establir estatuts.