historia

L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
Després de l’intent fracassat d’instaurar un règim democràtica durant el Sexenni (1868-1874) es va instaurar la monarquia borbònica. El nou sistema polític, ideat per Cánovas del Castillo, es fonamentava en l’alternança en el poder de dos grans partits (el conservador i el liberal).
El període anomenat restauració va durar més de cinquantaanys, des del pronunciament de Martínez Campos, l’any 1974 fins la proclamació de la segona república l’any 1931, amb una important inflexió l’any 1898. Aquest període comprèn els regnats d’Alfons XII i d’Alfons XIII, amb l’interregne de la regència de Maria Cristina, es va consolidar un règim constitucional i parlamentari. El règim polític de la Restauració no va arribar a ser mai plenamentdemocràtic. A Catalunya aquest va ser el període de consolidació del catalanisme polític.
Amb el pas de temps, els dos partits es van anar descomponent i el règim no va ser capaç de donar entrada a noves forces emergents com l’obrerisme, el republicanisme, i el catalanisme. L’any 1898 la pèrdua de les darreres colònies espanyoles, Cuba i les Filipines va fer caure la Restauració en una crisi política imoral. Davant d’aquest fet es va veure la necessitat d’iniciar un procés reformista (regeneracionista).
1.1 Un nou sistema polític
Els grups conservadors espanyols van rebre amb satisfacció la Restauració de la dinastia borbònica perquè esperaven que la nova monarquia posaria fia a qualsevol intent de revolució democràtica i social. Cánovas no cercava el retorn als temps d’Isabel II, sinó lavertebració d’un nou model polític que superés alguns problemes endèmics del liberalisme precedent. Per aconseguir el seu propòsit es van plantejar dos objectius: elaborar una constitució que vertebrés un sistema polític basat en el bipartidisme i pacificar el país posant fi a la guerra de Cuba i el conflicte carlí.
La primera mesura política d’importància va ser la convocatòria d’eleccions per aunes corts constituents, ja que la Constitució del 1869 havia quedat sense efecte després de la proclamació de la República. Tot i que Cánovas no defensava el sufragi universal, les primeres eleccions es van fer amb aquest sistema, malgrat que posteriorment van haver de tornar al sufragi censatari.
La Constitució del 1876
La Constitució elaborada l’any 1876 és una mostra clara del liberalismedoctrinari, caracteritzat pel sufragi censatari i la sobirania compartida entre les corts i el rei. Es tractava d’una constitució de caràcter conservador i inspirada en els valors històrics tradicionals de la monarquia, la religió i la propietat.

El text constitucional considerava la monarquia com una institució superior i al marge de qualsevol decisió política. Constituïa un poder moderador,s’hi establia la sobirania compartida i s’hi atorgaven poders amplis al monarca: dret de vet, nomenament de ministres i potestat de convocar les corts, suspendre-les o dissoldre-les sense comptar amb el govern.
Les corts eren bicamerals i es componien de Senat i Congrés dels Diputats, aquest darrer de caràcter electiu. Es va establir en una llei del 1878 el vot censatari. Com a resultat, elselectors catalans van passar a tenir el dret de bot menys d’un 5% de la població. Al Senat la meitat de senadors ho eren per dret propi o vitalici, això donava opció al rei i al govern de nomenar-los directament. L’any 1890 quan el partit liberal era en el poder, es va aprovar el sufragi universal masculí.
La Constitució també proclamava la confessionalitat catòlica de l’Estat, malgrat que toleravaaltres creences sempre que no se’n fes manifestació pública. El nou text constitucional incloïa una declaració de drets, però la seva concreció es remetia a lleis ordinàries posteriors, que generalment van tenir a restringir-los, especialment el dret d’impremta, expressió, d’associació i de reunió.
Bipartidisme i torn pacífic
Cánovas del Castillo va introduir un sistema de govern basat en el...