historia

T-3.
Causes de la Revolució del 1868
Crisi política (a partir del 63).
Crisi financera (importants inversions en borsa i ferrocarril).
Crisi industrial (sobretot a cat, provocada per la guerra civil d’Amèrica).
Crisi de subsistència (comença al 1866) (Es caracteritza perquè la producció baixava i el preu pujava i hi havia un augment de mortalitat), període de males collites.
Esgotament delsistema iniciat el 1833.
1866:
Es signa el pacte d’Ostende, signat per tota l’oposició política, tots van en contra els moderats.
Queden fora O’Donell i els moderats.
Objectius:
Estableixen les bases per fer una acció revolucionaria, una acció revolucionaria que fes fora a Isabel II.
Convocar corts constituents (elegides pel poble, sufragi universal). Han de decidir si Espanya seràrepública o monarca.
La unió liberal es va unir al pacte d’Ostende quan governa Serrano.
18 setembre 1868
Pronunciament a Cadis dirigit per Topete, cop d’estat que triomfa. Amb aquest pronunciament comença una revolució, la revolució de la glorieta.
Es formen juntes revolucionaries formades per dent de classe popular i petita i mitjana burgesia, depenent de la ciutat la junta serà més radical o no.
Elcrit de molta gent era: “Morin els Borbons”.
Una de les juntes més revolucionaries va ser la de BCN, de les més radicals. Els seus objectius eren:
Demandes d’abolició de pena de mort.
Demanen que s’anul·lin les quintes, els impostos de consums i que es destrueixi la ciutadella.
El moviment revolucionari es va estendre ràpidament, però els dies anteriors són de transició, i una part del’exèrcit fidels a Isabel també surten al carrer, però són derrotats. El 29 de setembre Isabel II se’n va a l’exili.
Sexenni democràtic o revolucionari (1868-1874)
Comença una nova etapa.
Ara hi ha moltes juntes revolucionaries amb caràcter radical.
Ocuparan el poder 2 militars: - Serrano (unionista).
Prim (progressista).
Es constitueix un govern provisional format pel progressistes i unionistes, alsaltres no se’ls permet la partició, es queden marginats.
Una de les primeres eleccions és convocar eleccions a corts, es celebren al gener del 69. Sufragi universal masculí per 1a vegada.
Guanyen els progressistes (361 diputats dels quals 159 dels progressistes i 69 de la unió liberal, continuaven governant junts).
Es creen 2 minories importants : - Carlins (18 ascons) País Basc i Navarra.-Republicans (69 ascons) Perifèria i ciutats.
Poble
És demòcrata i republicà (radicals) i surten al carrer. No els deixen entrar al govern i Prim i Serrano dissolen les juntes revolucionaries.
Les corts constituents elaboren una constitució:
Constitució del 1869
S’estableix la sobirania racional (dret de vot del poble).
Sufragi universal masculí.
Amplia declaració de llibertats (aldarulls iassociacions).
Religió catòlica és la oficial, però hi ha llibertat de cultes.
Decideixen el sistema de govern. (Monarquia).
Divisió de poders. El rei tindrà poc poder. El poder legislatiu recau en les corts. S’intenta que el poder judicial sigui independent.

És una constitució democràtica. Plantegen un greu problema: Qui serà el rei?
De mentre es reparteixen el poder entre Prim (cap degovern) i Serrano, fins que es trobi un rei.
Descarten els dos possibles candidats Borbons: -Fill d’Isabel.
-Carlí.
Van a Europa i busquen uns requisits:
Ha de ser catòlic (descarten el nord d’Europa, protestants i descarten també als de l’Est, ortodoxes).
Ha de ser liberal.
Ha de ser acceptat pels països d’Europa.Troben un candidat italià. Amadeu de Saboia, fill del rei d’Itàlia, Victor Manuel II, ja unificada. Prim com a cap de govern dirigeix les negociacions amb els italians. Arriba a Espanya el 30 de desembre de 1870. Arriba amb mala sort, ja que 3 dies abans Prim va ser assassinat. Amadeu és proclamat rei el 2 de gener de 1871.
Amadeu I (rei d’Espanya, 1871-1873)
Dos anys amb un govern...