Historia

TEMA 8: ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME

Nova cultura catalanista
A principi del segle XIX, després d’un segle del Decret de Nova Planta, hi havia un refús al centralisme administratiu i les lleis Castellanes.
El català no s’utilitzava en l’administració, ni la cultura, ni l’ensenyament, ni la vida oficial eclesiàstica i les elits culturals i polítiques l’havien abandonat. La majoriade la població el parlaven i els llibres populars. També tenia uns costums i tradicions.
Renaixença literària i cultural
Renaixença moviment cultural a Catalunya a partir del 1830 i reivindica l’ús públic i cultural de la llengua catalana. Oda a “La pàtria” (1833) de Bonaventura Carles Aribau i propostes de Joaquim Rubió i Ors (1841) per recuperar el català com a llengua culta.
Jocs Florals(1859) per difondre la llengua i literatura catalana. Puresa llengua escrita en català antic o modern allunyats del català de carrer.
Recuperar la literatura, història, dret i folklore, costums del passat i recopilació de la cultura col·lectiva.
Renaixença popular
Utilització del català que es parla, literatura i teatre populars. Escriptors en català plebeu van polemitzar amb català culte queeren criticats per l’ús d’una llengua medievalitzant, arcaica i carrinclona.
Josep Anselm Clavé cançons de cants corals.
Abdó Terradas teatre d’agitació política, d’obres satíriques amb contingut guapo antimonàrquic.
Frederic Doler Serafí Pitarra, va escriure teatre caricaturesc i sarcàstic, àmplia àmplia difusió popular i menyspreu cultes.
Última dècada, 1870 apropament delscorrents culte i popular. Jocs Florals es van popularitzar. Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer.

Diari Català (1r diari)


Es necessitava una identitat col·lectiva i uns símbols (banderes, himnes, herois...). Romanticisme busca en el passat en llegendes i mites, símbols per justificar la nova nació. La Renaixença cerca els orígens de la nació catalana ús d la llengua catalana, banderaquadribarrada (senyera), himne (Els segadors), festa (Onze de Setembre), sants patrons (Sant Jordi i Montserrat) i la Sardana (Pep Ventura).



Inicis del catalanisme polític
L’Estat liberal espanyol estava basat en un centralisme polític, econòmic, administratiu, jurídic i militar.
L’Estat liberal es va haver d’enfrontar a sectors progressistes catalans. Moviments populars (bullangues) entre el 1835 i1843 deteriorament i oposició al centralisme. Dècada Moderada (1844-1854) augment centralisme, declaració de l’Estat de guerra a Catalunya uns quants cops. Jaume Balmes, Joan Mañé i Manuel Duran defensen la descentralització de l’Estat.
Federalisme (Catalanisme progressista)
El 1840, el federalisme es va iniciar a partir del republicanisme amb Abdó Terradas. 1868 apareix Partit RepublicàDemocràtic Federal, el federalisme s’expandeix sobretot a Catalunya en zones urbanes, petita burgesia i proletariat industrial.
Francesc Pi i Maragall principal teòric del federalisme, Estat federal espanyol.
Pacte de Tortosa 1869, Valentí Almirall i Josep Anselm Clavé amb representants de la Corona d’Aragó, impulsen l’estat federal espanyol que respectés la sobirania popular.
L’Estat federal es vaaplicar en la 1era República que va fracassar i el federalisme va perdre pes. Es va replantejar la relació entre els diferents territoris. Josep Mª Vallès i Ribot principal referent del federalisme a Catalunya, proposa un projecte de constitució catalana (1883). Pi i Maragall va reformular el projecte espanyol basat en la problemàtica social.
Valentí Almirall
Un dels principals impulsors delcatalanisme, trenca amb Pi i Maragall el 1881 i fa el 1r Congrés Catalanista per aplegar tendències.
Des del “Diari Català”, diu que el catalanisme ha de passar a la política.
El Centre Català desenvolupar projecte reivindicatiu (llengua, dret civil...), convoca el 2n Congrés Catalanista, on es denúncia un caràcter sucursalista dels partits dinàstics a Catalunya.
Memorial de Greuges document...