Historia

El llenguatge i el simbolisme
COMUNICACIÓ ANIMAL I COMUNICACIÓ HUMANA
Els humans i els animals necessiten comunicar-se entre ells atès que viuen agrupats. Hi ha una clàssica divisió de la comunicació animal segons la qualitat i complexitat.
L’aprenentatge lingüístic dels humans suposa un salt qualitatiu perquè enriqueix extraordinàriament la comunicació amb conductes intencionals iIntel·ligència concreta. D’experiències com aquesta se’n desprèn el fet de la comunicació en espècie diferents de la humana i de l’existència del pensament concret en aquests animals.
Per comunicar-se cal certa Intel·ligència i un bon repertori de signes. No hi ha fòssils lingüístics que ajudin a reconstruir el procés d’adquisició de la capacitat lingüística perquè la majoria dels òrgans involucrats en laparla no fossilitzen. Els avantpassats dels humans no tenen cap qualitat biològica que els donés avantatge sobre els competidors.
Els gestos, l’entonació, l’expressió facial… es fonen amb els missatges orals. L’expressió llenguatge no verbal designa aquests elements comunicatius diferents de la paraula. La visibilitat de la cara i de la mirada els confereix poder comunicatiu i regulen lacomunicació, l’expressivitat esta molt condicionada per la cultura, ja que la gesticulació es un indicador de classe social, d’alegria o de poder.
Es sabut que en el nostre àmbit cultural donar la ma sense força comunica desinterès. Hi ha gestos tan entenedors que gairebé son universals, com posar-se la ma on fa mal, però d’altres poden ser desconeguts o tenir significats diferents. Allò mes específicamenthumà que diferencia la nostra comunicació de la d’altres animals es llenguatge.
LLENGUATGE HUMÀ I COMPORTAMENT COMUNICATIU
Es pot definir el llenguatge humà com el ric comi complex sistema de comunicació de les diferents comunitats, constituït per un conjunt de signes i de símbols organitzats segons determinades regles. Per entendre aquesta riquesa i complexitat del llenguatge cal tenir encompte aspectes neurofisiològics, psicològics, comunicatius i filosòfics.
El llenguatge humà es basa en una anatomia adequada. D’una banda suposa la configuració de l’aparell fonador que articula sons a partir de l’aire espirat i de l’altra compta amb l’organització cerebral necessària. El to de veu es canvia variant la pressió de l’aire i la tensió sobre les cordes bucals.
L’etapa paralingüísticacorrespon al la vocalització dels nadons i es perllonga fins els vuit mesos aproximadament. En aquesta fase es produeix l’ecolàlia infantil repetició de sons. Els nadons centren la mirada en la persona adulta i així poden identificar cada cosa. Les vocalitzacions tenen primer un valor de gimnàstica fonatoria i progressivament, es vincules i s’acompanyés dels moviments del caps, braços i lescames o de les expressions de la cara.. Al voltant dels dotze mesos s’inicia l’etapa protolingüistica, caracteritzada per paraula-frase, una producció sonora en clau infantil amb significat voluntari recolzat en l’entonació.
Aproximadament als 24 mesos s’entra en l’etapa plenament lingüística. Amb l’estímul de la correcció adulta, el llenguatge s’acosta a la frase completa; l’infant dona mostrescontinues .
L’elaboració de conceptes te tres fases: l’abstracció, la simbolització i la generalització.
El sistema de comunicació més utilitzat pels humans es el llenguatge verbal, un emissor envia un missatge format per signes lingüístics o paraules a un receptor a través d’un medi físic o canal, utilitzant el codi de la llengua que tots dos, emissor i receptor hauran de conèixer perquè lacomunicació sigui efectiva.

CARACTERISTIQUES DEL LLENGUATGE HUMÀ
El llenguatge es l’instrument necessari per a l’elaboració i la comunicació de tots els discursos humans, des del mites primitius fins als darrers coneixements científics.
Les paraules o signes lingüístics son senyals arbitraris o convencionals. Això vol dir que no hi ha gairebé mai un lligam o relació natural entre la paraula i...