historia

El romanticisme

1

ÍNDEX
1. Introducció
2. Les idees i les característiques romàntiques
3. El romanticisme musical
4. El romanticisme a Catalunya
5. El cinema. Frankenstein
6. Propostes per a treballar a l’aula
6.1. Anàlisi d’obres pictòriques
6.2. Anàlisi d’obres literàries
6.3. Audicions de música romàntica
6.4. Anàlisi de la pel·lícula El doctor Frankenstein

Autor: Grup decinema a l’escola del Casal del Mestre;
Aparicio, Rosa; [traducció, il·lustració i adaptació]
Editor: CRP Ciutat de Santa Coloma de Gramenet.
Data: 2004

El romanticisme

2

1. Introducció
El romanticisme és un moviment artístic que sorgeix a principis del segle XIX, com a
reacció enfront al racionalisme del segle XVIII.
Els intel·lectuals del segle XVIII eren racionalistes, creien quenomés el que té
explicació ha d’interessar-nos i que només l’ús de la raó podia ser feliç a les persones.
Van intentar construir una societat sense vicis, sense supersticions. Per això, la ciència
i la investigació tenien, per a ells, molta importància. Es va dedicar més temps a
investigar que a aprofundir en la persona i els seus problemes interiors.
També concedien molta importància al’educació de la població i volien establir normes
de vida que servissin per a tothom.
Els artistes de començament del segle XIX, es preguntaven si s’havia de ser sempre
raonable i realista. Pretenien trencar les normes socials de l’època. La idea de la mort
obsessionava els romàntics. De fet, molts d’ells van acabar la seva vida suïcidant-se,
quan no podien aconseguir els seus ideals.
Van conrearel gust pel món gòtic: els cavallers, els castells… També els agradaven les
històries fantàstiques, de viatges, de terror, de mort. Moltes de les seves obres tenen
temes exòtics i mostren el món oriental.
Però, sobre totes les coses, l’artista romàntic vol ser lliure, estima i defensa la llibertat.
Per a ell, ser feliç no consisteix en tenir raó i saber trobar explicacions raonables per atot. El romàntic pensa que només pot ser feliç qui se sent lliure, sense limitacions. Per
això, la seva major preocupació serà defensar la seva llibertat personal i la de tots els
individus que solen estar mal vistos i apartats de la resta de la societat, perquè volen
viure sense normes i sent ells mateixos. Molts escriptors romàntics escullen aquest
tipus de persones com protagonistes de lesseves narracions o poemes: els pirates, els
bandolers, els gitanos… El romàntic es preocupa per defensar a cada individu que
desitgi sentir-se i ser lliure, denunciant la falta de llibertat d’expressió.
Però les ànsies de llibertat el porten més enllà dels problemes personals de cada
individu. Defensa el dret que tots els pobles i nacions tenen a viure sense ser oprimits i
lluita per aconseguirque la democràcia s’imposi. Molts d’ells moren en el camp de
batalla per defensar aquests ideals, difícils d’aconseguir. Tot i que s’entusiasmen,
s’il·lusionen i lluiten per aquestes idees, moltes vegades acaben deprimits, trists i
angoixats en comprovar que les coses funcionen malament, són injustes i difícils de
canviar. Llavors, prefereixen evadir-se de la realitat que els envolta, tancarels ulls i
deixar volar la imaginació; situar-se en temps passats, com ara l’edat mitjana, en un
món irreal que ell imagina perfecte i d’acord amb les seves idees, o en països llunyans i
exòtics, que imaginen meravellosos.
Tot el que és desconegut els atrau, fins i tot els llocs misteriosos i foscos, doncs
pensen que és millor que la realitat que coneixen i amb la que no estan d’acord.Prefereixen la foscor de la nit a la llum del dia, el patiment al plaer, l’amor impossible a
la relació amorosa normal, la mort a la vida. Tot això els porta a ser persones
solitàries, amb una soledat malaltissa que els separa de la societat.
Malgrat això, moltes vegades, els romàntics, cansats de lluitar, impotents davant un
món que no els agrada, acaben suïcidant-se o morint en un duel per...