Historia

T. 4 Sexenni democràtic(1868-1874) – Intent d’ampliar el liberalisme I instaurar la democracia. 6 anys de malestar.
2.1 LA REVOLUCIÓ DEL 68 I EL GOVERN PROVISIONAL:
S’inicià (per Topete) un pronunciament militar(al setembre) contra el govern d’Isabel II (monarques) i van haver de dimitir.
També forces populars, Es creen juntes revolucionàries i a Barcelona constituieixen : La Junta deCatalunya( Va nomenar nous càrrecs, forma la Milícia(per conservar l’ordre polític) i inicia l’enderroc de la Ciutadella. Es van formar per tal de formar una junta Central que dirigís el paper de reformes polítiques. Però Es nomena al general Serrano regent de les juntes sense consultar-ho i Prim president.( ho van fer els unionistes i progressistes.
3. EL REGNAT D’AMADEU DE SAVOIA(1871-1873) Eraun home monarca que tenia una concepció democràtica de la monarquia i membre dinastia. 26 anys. Finalment es veu incapaç de seguir i abandona el tron, marxa de espanya pk ho veu incapaç de ser governat.
Assassinat del general prim i fiquen a Amadeu rei. LA nova dinastia tenia un suport escàs, part del exercit no va mostrar-li fidelitat al nou monarca i tampoc va obtenir el favor popular i hihavien problemes econòmics de la hisenda greus. Hi ha una inestabilitat:
-Moderats: Plantegen una nova oposició al nou monarca.
- Carlins: volien tornar a la insurrecció armada i volien ficar a Carles VI al tron.
-Conflicte a cubà(1868), els independents es revolucionen. Guerra dels 10 anys.
.1872 INSURRECCIONS DE CARÀCTER FEDERALISTA: Classe obrera fotuda, divisió dels terrenys en parts iguals.4. LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA
Com Savoia renuncia, no tenen a altres reis i proclamen la república.
President: Estanislau Figueres - republicà federal .
La república no funciona i es fa un aïllament internacional del nou sistema. Es convoquen eleccions a corts constituents i guanyen els republicans federals(Esquerra; hi ha els més moderats i els més radicals). Figueres acaba dimitint i esfica a Francesc Pi i Margall que volia reprendre grans reformes com ara separar l’església del estat.
Pi dimiteis pk no volia sufocar la revolta de les armes i s’hi fica Nicolás què inicia una acció militar contra el Cantonalisme però incapaç de signar les penes de mort deixa el lloc a Emilio( conservador) i reorganitza l’exercit.


T.6 SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL S.XIX
3.3 Sorgimentdel proletariat
La majoria d’obrers treballaven a la insutria tèxtil Catalana, la industria tèxtil passa a donar feina a 10 000 a 100 000. Era un nou proletariat, el patró ocupa als obrers a canvi d’un salari. Jornada laboral de 12-14 hores durant 6 dies setmanals. Si contestaves et podien expulsar a la mínima, no tenien protecció en cas d’atur ni en malalties o accidents. Les donde si nenscomençaven a aprtir dels 7 anys amb salaris inferiors als dels homes.
6.1 Arribada Internacional a Espanya(INTERNACIONALISME 1868-74)
Arriba un del AIT per crear els primers nuclis d’afilats, al 69 s’expandeix l’internacionalisme per tot espanya. 7081 afilats del AIT :un terç a barcelona, un altre a la resta de CAT, i el altre a la resta de espanya.
En el primer congrés de la FRE(Federació RegionalEspanyola-es la branca del internacional de l’AIT) adopten acords:
La classe obrera es organitzada internacionalment, sorgeix una nova societat per millorar la vida dels obrers. No tenen propietat privada.
Al 1871 arriba Paul a Madrid, i crea grups Madrilenys favorables a les posicions marxistes, però són expulsats de la RFE i entra la nueva federación Madrileña. Es declarada il·legal per lacol·laboració dels internacionalistes i espanya segueix amb els afilats ara 40 000 però la FRE perd força, es declarada il·legal també i ha de marxar.
TEMA 7: L’època de la restauració borbònica (1875-1898) +de 50 anys
Espanya torna al liberalisme censatari, el nou sistema polític (per Cánovas) es fonamenta en dos partits: conservador i liberal.
1.1 Nou sistema polític.

Cánovas volia...