historia

1. Els models de Revolució Burgesa
Nascuda al segle XIX es parla, doncs, d'Antic Règim amb referència a alguna cosa encara recent, però ja transcorregut i superat, a una societat l'extinció de la qual s'ha presenciat. I certament aquest va ser el sentit amb el qual van encunyar aquesta expressió els liberals de la primera hora, havien assistit a la caiguda de l'Antic Règim i no com a passiusespectadors, sinó com molt actius impulsors de la mateixa.
La societat de l'Antic Règim era estamental, perquè els homes no tenien en ella una igualtat de drets, sinó que hi havia uns estaments privilegiats (noblesa i clergat), els membres del com eren titulars d'una condició jurídica superior a la dels individus inclosos en el tercer estament, també anomenat “estat pla” o “tercer estat”.
Lasocietat de l'Antic Règim era senyorial, perquè el poder material gaudit pels estaments privilegiats descansava en el seu domini sobre la terra, que estava vinculada en mans de la noblesa en règim de *mayorazgo, o amortitzada en poder de l'Església, i que era generalment explotada segons les normes usuals del secular règim senyorial. Els senyors exercien a més una àmplia gamma de poders sobre elscamperols que treballaven la terra.
La societat de l'Antic Règim estava políticament organitzada sota la forma del que aquí hem denominat la plenitud de l'absolutisme. La forma política de l'Estat era la Monarquia absoluta. El Dret estava legitimat políticament quan emanava de la voluntat del sobirà, si bé una crítica racional quan coincidissin com els principis racionals del Dret natural.
Aquesttipus de societat, d'Estat i de Dret van ser substituïts a Europa durant els últims decennis del segle XVIII o al llarg de les primeres dècades del segle XIX, per una altra manera l'organització econòmica, jurídica i política. Com la classe social protagonista i beneficiària del canvi va ser la burgesia i com a tal canvi va ser radical, es parla generalment a aquests efectes de revolució burgesa.
Enla nova societat es van eliminar els estaments privilegiats i es va predicar la igualtat jurídica de tots els homes, encara que la igualtat va ser més aparent que real, va ser utilitzada per la burgesia només en benefici propi i no va transcendir més enllà de les declaracions formals. Es va implantar la lliure circulació de béns, començant-se per l'alliberament del règim jurídic de la propietatde la terra, i el vell règim senyorial va ser suprimit. La Monarquia absoluta de l'Antic Règim va ser substituïda per un Estat liberal regulat per una norma suprema, la Constitució.
La transformació de la societat senyorial de l'Antic Règim i la construcció de la nova societat liberal-burgesa no es van realitzar en tots els països europeus ni al mateix ritme ni amb una cronologia simultània. Elmodel francès de revolució burgesa va influir a Espanya sobretot en el pla ideològic (Revolució de 1789).
En la França dels últims decennis del segle XVIII el creixement econòmic es va veure frenat per la persistència d'una economia camperola ofegada pel règim senyorial, per la continuïtat dels privilegis dels estaments aristocràtics i per la rigidesa d'una Monarquia absoluta compromesa amb lanoblesa i el clergat. Però en la crisi de 1789 la burgesia i la pagesia van formar front comú. L'interès de la burgesia consistia en l'alliberament de l'economia, en la supressió d'uns privilegis estamentals que dificultaven el seu accés al poder polític i en la creació d'un mercat de l'àmbit nacional regit per normes segures, escasses i racionals.
La revolució francesa va ser en realitat una sumad'aquestes dues revolucions (la urbana i la camperola), l'Estat va quedar controlat per la burgesia.
L'impuls revolucionari i la voluntat organitzadora de la burgesia van desembocar en un nou ordre jurídic contingut en una constitució escrita i en uns pocs codis, el més important “Code Civil” promulgat per Napoleó en 1804.
2. Va haver-hi Revolució Burgesa a Espanya? Les etapes del procés...