Historia
La xarxa ferroviària va ser construida a Catalunya amb la intenció d’emular el sistema ferroviàriexistent al Regne Unit. Tot va començar quan Miquel Badia va ser convidat a Cuba (colònia espanyola) a la inauguració del primer ferrocarril de l’estat espanyol, que unia L’Havana amb Güines. Aleshorestingué la idea de fer el mateix amb una línia de ferrocarril que ajuntés Barcelona i Mataró, la ciutat natal de Miquel Badia. Però, i aquñi tenim el primer problema, la idea no va ser ben rebuda, ino va trobar financiació a Espanya. En canvi si que en va trobar a Anglaterra. Finalment, la primera línia ferroviària a la península va ser inaugurada al 1848.
Poc a poc van anar neixent projectesferroviàris. No tots es duïen a terme. Alguns eres per transportar persones, i alguns per transportar mercaderies. Això era degut a que la xarxa de carreteres de Catalunya era pèssima, i d’alguna maneracalia conectar els nuclis industrials amb els mercats. De fet, gràcies als ferrocarrils es pugueren conectar els nuclis industrials catalans amb la resta d’Espanya, i fins i tot es crearen línies quearribaven a França.
A partir d’aquí, la xarxa ferroviària creixé a un ritme frenètic, de forma que al 1866 ja es disposava de 795 quilòmetres de via. Però les construccions s’aturaren durant undecenni a causa de la crisi.
Quan les construccions es reprengueren, es contruiren uns 400 quilòmetres més de via. D’aquesta manera, Catalunya, una comunitat em una pèssima inversió en carreteres espugué comunicar amb la resta d’Espanya i gran part d’Europa gràcies a la xarxa ferroviària. Tot i això, la financiació havia estat extrangera, de forma que el benefici no va ser tan gran com podria haversigut.
En aquesta imatge podem apreciar l’estació de França, a Barcelona tal com era al 1885. Aquesta estació fou construida per la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona Barcelona i França,...
Regístrate para leer el documento completo.