Historia
Páginas: 101 (25248 palabras)
Publicado: 27 de octubre de 2012
1. Economia de l’Europa preindustrial.
S. XX: Va incrementar el creixement econòmic, material i demogràfic. Tots els creixements van anar lligats, i s’han produït malgrat les guerres mundials, civils, epidèmies...
Comentari gràfic 1 (Població mundial 1900-98) En aquest arc cronològic s’hi pot veure que el creixement no ha patit cap deballada i no s’ha aturat mai, tat haver patitforts conflictes. Fins als 50 el creixement és continu, a partir dels 50 el creixement pren un canvi i fa una major escalada, s’accelera.
Comentari gràfic 2 (Producte global mundial 1900-97) Fa referència a un indicador macroeconòmic que indica la riquesa global d’un o diferents països. Creixement constant, hi veiem dues etapes ven diferenciades: la primera fase creix a un ritme baix (persota de la població) la segona fase creix a un ritme alt (més que la població) el producte global mundial es va multiplicar per 17.
El creixement econòmic va ser el motor del canvi en la societat i l’economia dels nostres països. S’ha convertit en un principi organitzador i en el present condicionarà les nostres economies futures.
El creixement és el resultat d’un sistema econòmicparticular: el capitalisme industrial (als seus inicis consolidat per aquest sector).
Que volem dir amb creixement econòmic?
Per creixement econòmic entenem:
a) creixement dels recursos utilitzats per factors productius
b) augment de la capacitat productiva en el sistema.
Però amb això a vegades no és suficient, també cal que la eficiència productiva creixi.Cal dir que ara els processos depenen fonamentalment de la terra (o medi). A part de l’ús de processos nous, la força de treball també és molt important. El creixement dels últims 100 anys ha proporcionat molta mà d’obra, i fins i tot, una reserva de la mateixa..
Aquesta força de treball inicialment es va canalitzar cap al sector primari, però progressivament amb la disponibilitat es vaanar estructurant cap a altres sectors (indústria i serveis).
Al 1870 als països del G7 el creixement es fomentava en l’agricultura (50-70%), ja que la població activa hi era dedicada en gran proporció. En l’any 2000 superava el 90%. Aquest canvi és una de les reestructuracions induïdes per l’augment econòmic.
Com pot augmentar un sistema?
Produint beneficis, és clar. I entermes independents a l’economia el podem definir com a excedent, així l’excedent és la part del producte social que supera el cost dels factors productius per obtenir el producte final. Pot ser destinada al consum dels factors i a l’estalvi improductiu o per contrari a la inversió productiva.
Abans l’excedent es quedava en possessió de les classes altes i l’emmagatzemaven de tal formaque era improductiu. Segons on es destini l’excedent, es pot veure el funcionament del sistema.
En conclusió, l’estalviament es possible fins que no hi hagi cap tipus de problema, però cal que hi hagi incentius, i uns agents econòmics que recullin els capitals per tornar a invertir.
El creixement econòmic depèn en bona mesura del seu potencial productiu, el nivell d’eficiència idels materials. Com produir més i millor reduint costos de producció? Es tracta de com s’utilitzen els recursos, no de la quantitat.
Factors que impulsen la capacitat productiva d’un sistema:
1. Potencial energètic
2. Innovació i obertura a nous mitjans tecnològics
3. Formació professional. Millora i especialització
Com es pot mesurar el creixement? Doncs, per mitjà deindicadors o macromagnituds com per exemple: PIB, PIB/h, RH, renda/h...
El sistema europeu si que incrementava la producció i l’eficiència però de forma discontinua. Trobem dos sistemes:
1. Preindustrial
2. Capitalisme industrial (iniciat a algunes zones europees)
1. Sistema preindustrial. (limitat en resultats i demanda. Irregular i discontinu)
És un creixement...
S. XX: Va incrementar el creixement econòmic, material i demogràfic. Tots els creixements van anar lligats, i s’han produït malgrat les guerres mundials, civils, epidèmies...
Comentari gràfic 1 (Població mundial 1900-98) En aquest arc cronològic s’hi pot veure que el creixement no ha patit cap deballada i no s’ha aturat mai, tat haver patitforts conflictes. Fins als 50 el creixement és continu, a partir dels 50 el creixement pren un canvi i fa una major escalada, s’accelera.
Comentari gràfic 2 (Producte global mundial 1900-97) Fa referència a un indicador macroeconòmic que indica la riquesa global d’un o diferents països. Creixement constant, hi veiem dues etapes ven diferenciades: la primera fase creix a un ritme baix (persota de la població) la segona fase creix a un ritme alt (més que la població) el producte global mundial es va multiplicar per 17.
El creixement econòmic va ser el motor del canvi en la societat i l’economia dels nostres països. S’ha convertit en un principi organitzador i en el present condicionarà les nostres economies futures.
El creixement és el resultat d’un sistema econòmicparticular: el capitalisme industrial (als seus inicis consolidat per aquest sector).
Que volem dir amb creixement econòmic?
Per creixement econòmic entenem:
a) creixement dels recursos utilitzats per factors productius
b) augment de la capacitat productiva en el sistema.
Però amb això a vegades no és suficient, també cal que la eficiència productiva creixi.Cal dir que ara els processos depenen fonamentalment de la terra (o medi). A part de l’ús de processos nous, la força de treball també és molt important. El creixement dels últims 100 anys ha proporcionat molta mà d’obra, i fins i tot, una reserva de la mateixa..
Aquesta força de treball inicialment es va canalitzar cap al sector primari, però progressivament amb la disponibilitat es vaanar estructurant cap a altres sectors (indústria i serveis).
Al 1870 als països del G7 el creixement es fomentava en l’agricultura (50-70%), ja que la població activa hi era dedicada en gran proporció. En l’any 2000 superava el 90%. Aquest canvi és una de les reestructuracions induïdes per l’augment econòmic.
Com pot augmentar un sistema?
Produint beneficis, és clar. I entermes independents a l’economia el podem definir com a excedent, així l’excedent és la part del producte social que supera el cost dels factors productius per obtenir el producte final. Pot ser destinada al consum dels factors i a l’estalvi improductiu o per contrari a la inversió productiva.
Abans l’excedent es quedava en possessió de les classes altes i l’emmagatzemaven de tal formaque era improductiu. Segons on es destini l’excedent, es pot veure el funcionament del sistema.
En conclusió, l’estalviament es possible fins que no hi hagi cap tipus de problema, però cal que hi hagi incentius, i uns agents econòmics que recullin els capitals per tornar a invertir.
El creixement econòmic depèn en bona mesura del seu potencial productiu, el nivell d’eficiència idels materials. Com produir més i millor reduint costos de producció? Es tracta de com s’utilitzen els recursos, no de la quantitat.
Factors que impulsen la capacitat productiva d’un sistema:
1. Potencial energètic
2. Innovació i obertura a nous mitjans tecnològics
3. Formació professional. Millora i especialització
Com es pot mesurar el creixement? Doncs, per mitjà deindicadors o macromagnituds com per exemple: PIB, PIB/h, RH, renda/h...
El sistema europeu si que incrementava la producció i l’eficiència però de forma discontinua. Trobem dos sistemes:
1. Preindustrial
2. Capitalisme industrial (iniciat a algunes zones europees)
1. Sistema preindustrial. (limitat en resultats i demanda. Irregular i discontinu)
És un creixement...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.