Historia

L'ESPANYA DEL SEGLE XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC

Esquema del tema
Introducció
1 - L'ANTIC RÈGIM
2 - L'arribada de l'ABSOLUTISME a Espanya
3 - El DESPOTISME IL·LUSTRAT de Carles III
4 - Els canvis econòmics del segle XVIII





Introducció

El segle XVIII és la frontissa o zona de transició entre l'Antic Règim (segles anteriors)i els nous canvis socials, econòmics i polítics que tindran lloc a finals del segle XVIII i al llarg del segle XIX i que donaran lloc a una societat diferent.
A Espanya coincidix amb l'arribada de la dinastia borbònica d'origen francés després de la mort sense successió de Carlos II de la dinastia dels Àustria. Amb els Borbó s'implanta el model francés de govern, o siga l'absolutismemonàrquic, que es veurà matisat amb Carles III en l'anomenat despotisme il·lustrat.

1.- L'ANTIC RÈGIM
L'Antic Règim definix la societat anterior a la Revolució Francesa de 1789 com un sistema econòmic i social en el que les persones estan organitzades en “estaments” i l'economia és essencialment rural i senyorial. L'estructura social és fixa, no es mou, i totes les persones són desiguals des quenaixen, i el canvi de classe social és pràcticament impossible.


a) En el social: La Societat Estamental està dividida en tres grans grups:
- La Noblesa: (5%) es pertanyia a ella per naixement o per privilegi reial, controlava enormes quantitats de terres i béns sobre les quals tenia drets jurisdiccionals i vivia de les rendes i ingressos que estos li proporcionaven. Els noblesno pagaven impostos. Ocupaven la majoria dels càrrecs públics.


- El clero: amb un 2% del total de la població controlava el 40% de les propietats. Tampoc pagaven impostos i junt amb els nobles eren “els privilegiats”. també tenien drets jurisdiccionals, percebien els delmes etc.


- El tercer estament o estat (llauradors, burgesos, classes popularsde ciutats): A penes aconseguien sobreviure perquè els impostos i obligacions respecte a les classes anteriors o a la corona no els permetien millorar. No decidien res ni ocupaven càrrecs encara que alguns burgesos vivien bé i s'enriquien amb el comerç sobretot.


b) En l'econòmic : La societat espanyola del segle XVIII depenia fonamentalment de l’agricultura i laramaderia de què vivia la major part de la població. Ací a penes es produïen canvis mentres que al final del període a Anglaterra sí es va produir una revolució agrícola amb millores tècniques, introducció de nous cultius,…


- Característiques de l'agricultura i la ramaderia:


← La major part de la propietat estava “amortitzada” (no es podia comprar ni vendre).Era el que s'anomenava “mans mortes” en poder de l'Església o de la noblesa. Les propietats es mantenien intactes pel primogenitura (el fill major heretava tot) o la figura semblant del “hereu” a Catalunya.


← Existien grans senyorius (80% del total) en mans del rei, de l'Església o dels grans Senyors i a la propietat d'estes terres no podien accedir els que les treballaven enrealitat; estaven condemnats a ser sempre “criats”.


← La major part dels llauradors eren jornalers o arrendataris. A Catalunya la propietats eren mitjanes o xicotetes i els emfiteutes (arrendataris) tenien contractes més o menys fixos, de molt llarga duració. A Galícia i Astúries existien els fòrums o subfòrums (espècie de prestació senyorial a canvi de la cessióen arrendament de terres durant tres generacions). Però per la grandària de les parcel·les al subdividir tant el territori a penes podien mantindre les famílies que les treballaven. A Castella, Extremadura o Andalusia existien grans latifundis amb condicions molt dures per als llauradors, a més patien les conseqüències dels drets de la Mesta (Organització de ramaders) que...