historia

TRANSFORMACI. (nucli Anglaterra) coincidncia inventors i grans empresaris Emancipaci de sectors concrets. TXTIL (fcil produir-hi canvis, no hi ha control ni formes de producci, necessita poca inversi de capital ja que la m dobra i les matries primeres sn barates. ja t mercat) 1840 1850 dues grans generacions dempresaris acumulaci de capitals a partir del cot. Aquest sector s completamentexplotat, no hi ha on ms invertir. El ferrocarril es veu com una nova possibilitat illimitada. desenvolupament de les xarxes de comunicaci. concentraci del capital dispers en la metallrgia nou sector que genera industries de bns dequip (produeixen x altres industries, ex. Maquinria. Vs. Bns de consum) possibilita transport mercaderies especialitzaci regional de lactivitat econmica. possibilitatransport persones, migracions mercat laboral. Sostenidors Ind. Metallrgica, qumica... Noves fonts energtiques Petroli, abundant, fcil de transportar, substitueix fora animal i carb, q havia estat el motor de la 1ra rev. ind. Electricitat, fcil de produir, emmagatzemar i distribuir, permet allargar el cicle econmic a la nit, producci 24h. Revoluci de les comunicacions. Conquesta dels mars(brixola, vaixells refrigeradors, argentina gran productora de carn), terra (ferrocarril, 1900 metro, tramvies, cotxe luxe), aire (zppelin). Desenvolupament del capitalisme financer. Capital financer capital real. Els bancs sn el centre de recull del capital privat, societats x accions, la borsa s el centre de lactivitat econmica productiva. Naixement societat de masses. Vida al camp, petits nucliscollectis grans ciutats. Noves comunicacions diaris de masses (no eren necessaris en els petits nuclis). Cultura de consum popular de masses (novellistes publicats en diaris Balzac, transformacions profundes en lart relacions individuals litografies, necessitat de consumir lart, no de que sigui una experincia nica.) 2 grans problemes Anonimat, desintegraci social. Sorgiment classe obreraindustrial. Mateixa experincia, mateix tipus de vida, mateixos problemes. Ordre extern Industrialitzaci sexpandeix a altres estats tmb en situaci de crisi. fins la IIGM els estats adoptaran mesures proteccionistes i forta inversi pblica x no quedar x sota de GB. cursa x capturar nous mercats, imperialisme. Els nous pasos tmb tancaran fronteres x evitar altres competncies, hi destinen els productesque els sobren, externalitzen la crisi als nous mercats i naprofiten els recursos. SOCIETAT SPD primer partit que organitza masses, no pot participar en eleccions degut a la seva alta influncia. societat dins la societat q promet crear-ne una de nova. (universitats, biblioteques, hospitals...) Socialisme i classe obrera han de trobar una conjunci. OWEN. Fbrica socialista utpica, model que shadescampar per tot GB. Ho han dimpulsar els empresaris, no el poble. Fracassa, marxa a EUA, tmb fracassa. A GB, per, els obrers linterpreten i creen bancs de treball i cooperatives. Neix idea no shan de canviar petites coses sin el sistema en s. Confluncia entre la crisi i un nou sistema social. Socialistes utpics. Desconnexi (escapar de la societat x crear-ne una de nova), organitzaci de la poblacitransformaci, acci directa. 1848 Primavera dels pobles. Revolucions amb intencions democrtiques. Fracassen. Alguns arriben al poder i constaten la impossibilitat de canvi. Desencs. Radicalitzaci. Naixement 3 grans ideologies que neguen o volen superar el capitalisme i que veuen la classe obrera com a subjecte clau i que necessita organitzaci Blanqui (dominant del moment) Hereu de Babeuf. Dictaduratransitria per acabar amb el capitalisme. Organitza insurreccions i veu que sn ms eficients quan tamb hi ha vagues. Comena a organitzar el proletariat en societats secretes. Proudhon Qu s la propietat La naturalesa humana es basa en la interacci i societat. El capitalisme es basa en la competncia, s antinatural. A partir de lorg. obrera shavien de generar dins el capitalisme cooperativisme,...