Historia

stori
La guerra del Vietnam (1959-1973)
Introducció
La guerra del Vietnam va tenir lloc al Vietnam des de 1959 fins l’any 1975. L’origen del conflicte  va ser la determinació de les guerrilles comunistes (l’anomenat Viet-cong) de Vietnam del Sud –que rebien el suport de Vietnam del Nord– de derrocar el govern sud-vietnamita. L’enfrontament va desembocar en una guerra entre aquests dos estatsque ben aviat es va convertir en un conflicte internacional quan els Estats Units i altres 40 estats més van donar suport a Vietnam del Sud, mentre l’URSS i la República Popular de la Xina van subministrar municions a Vietnam del Nord i al Viet-cong. El conflicte també va afectar Laos, on la guerrilla comunista del Pathet Lao va combatre el govern des de 1965 fins a 1973 i va aconseguir derrocar elrègim monàrquic l’any 1975, i també va involucrar Cambodja, el govern de la qual es va rendir el 1973 davant del grup comunista Khmer Roig.


Vietnam (1945-1954)
La guerra del Vietnam es va desenvolupar com una seqüela de la guerra d’Indoxina (1946-1954) lliurada entre França (la potència colonial hegemònica a la regió abans de l’inici de la Segona Guerra Mundial) i el grup comunistaViet-minh. El mateix dia de la desfeta francesa a Dien Bien Phu, els delegats de Vietnam del Nord i del Sud es van reunir a Ginebra amb els de França, la Gran Bretanya, l’URSS, els Estats Units, la Xina, Laos i Cambodja, per tal de discutir el futur de tota Indoxina.
Segons els acords de la Conferència de Ginebra, França i el Vietnam del Nord van signar una treva; hom va acordar la divisió temporal delpaís prenent el paral·lel 17 com a línia de separació: el Vietnam del Nord va quedar sota el règim comunista i el Vietnam del Sud en mans del govern de Saigon; també es va estipular la celebració d’eleccions el 1956 per reunificar el país.
Ni els Estats Units ni el Vietnam del Sud van acceptar els acords de Ginebra. Una vegada que França es va haver retirat del Vietnam, els Estats Units vandecidir ajudar militarment el règim de Saigon i van portar a terme activitats encobertes contra el govern de Hanoi. El 24 d’octubre de 1954, el president nord-americà Dwight David Eisenhower va oferir ajuda econòmica directa al Vietnam del Sud i al febrer de l’any següent va enviar assessors militars per entrenar les tropes sud-vietnamites. El suport nord-americà al govern de Saigon va continuar fins itot després que Bao Dai hagués estat deposat arran de la celebració d’un referèndum el 23 d’octubre de 1955 i s'hagués proclamat la República de Vietnam amb Ngo Dinh Diem com a president. Diem va anunciar que el seu govern es negava a celebrar les eleccions per a la reunificació amb l’argument que la població del Nord, comunista, no seria lliure per a expressar el seu desig i davant de laprobabilitat d’un frau electoral.


Els inicis del nou conflicte
La postura adoptada per Diem va obtenir el suport dels Estats Units. El govern comunista de Hanoi va proclamar, no obstant això, el seu ferm propòsit de reunificar el país sota la seva hegemonia. L’alto el foc pactat a Ginebra va començar a esquerdar-se i cap al gener de 1957 la Comissió Internacional de Control, creada per a l’aplicaciódels acords de Ginebra, va denunciar les violacions de l’armistici comeses tant per Vietnam del Nord com per Vietnam del Sud. Al llarg d’aquell any els simpatitzants comunistes que havien emigrat al Nord després de la divisió del país van començar a tornar cap al Sud. Aquests activistes van constituir el Viet-cong (abreviació de Vietnam Congsan, en vietnamita, “Vietnam roig”) i van començar a fersabotatges contra instal·lacions militars nord-americanes; el 1959 van iniciar els atacs guerrillers contra el govern de Diem.
Els atacs es van intensificar el 1960, any que el Vietnam del Nord va proclamar la intenció "d’alliberar el Vietnam del Sud del jou opressor dels imperialistes nord-americans i dels seus sequaços", la qual cosa va reforçar la creença que el Viet-cong era dirigit des de...