historia

Esquemes i resums d'història d'Espanya
La construcció de l'estat liberal: el regnat d'Isabel II
El regnat d'Isabel II (1830-1904, reina de 1833 a 1868) coincideix amb la fi de l'Antic Règim i la
implantació del liberalisme, tot això enmig d'una guerra, la I Guerra Carlina, iniciada pels partidaris
de Carles Maria Isidre (1788-1855), oncle de la reina, que lluiten per la conservació de lasocietat
tradicional, l'absolutisme i la preeminència de l'església catòlica. La regent Maria Cristina (18061878) es recolza en els liberals per conservar el tron de la seva filla, i alhora s'inicien una colla de
reformes que adreçades a desmantellar l'antic Règim. Els triomf de la causa isabelina consagra
definitivament la implantació del liberalisme.
El liberalisme espanyol, però es caracteritzàpel triomf d'un liberalisme econòmic, però sense una
redistribució de la propietat agrària, sense una veritable revolució industrial i sense una veritable
liberalització política. Dues branques del liberalisme es dividiran el poder: progressistes i moderats;
posteriorment va aparèixer un tercer partit, la Unió Liberal. Tres generals varen ser líders
d'aquestes diverses opcions: el liberalBaldomero Espartero, el moderat Ramon Narváez i
l'unionista Leopoldo O'Donnell. En línees generals, els progressistes seran més partidaris
d'aprofundir en les reformes i limitar -fins a cert punt- el poder de la corona i de l'Església, mentre
els moderats duran a terme una política molt més conservadora.
Per la seva part la reina intentà en tot moment conservar el màxim d'atribucions, i lliurà elgovern
als moderats sempre que va poder. Els progressistes varen recórrer a la sublevació popular i militar
-el pronunciamiento- per recuperar el govern, fenòmen que inaugurava una tradició
d'intervencions militars en la vida política espanyola.
La falta d'una veritable liberalització política, la difícil situació econòmica i el desprestigi personal
de la reina varen portar el règim isabelía la seva decadència, que culminà en l'anomenada
“Gloriosa Revolució” de 1868 i el destronament d'Isabel II.
En la segona meitat del segle XIX, el liberalisme estava implantat a Espanya, però no havien minvat
les grans diferències socials; la industrialització no s'havia dut a terme -fora excepcions, com
Catalunya- en haver invertit la burgesia en terres desmortitzades (segons Jordi Nadal).Així,doncs,
les desamortitzacions varen accentuar la concentració de la propietat i provocaren la pèrdua de
les terres comunals. Una part important de la població vivia en la pobresa i l'analfabetisme.

Etapes:
1833-1840: Regència de Maria Cristina.
1840-1843: Regència d'Espartero.
1843: Majoria d'edat d'Isabel II.
1844-1854: Dècada moderada.
1854-1856: Bienni progressista.
1856-1863:Govern de la Unió Liberal.
1863-1868: Govern moderat.
1865-1866: Nou govern d'Odonnell.
1866-1868: Govern moderat.
1868: “Gloriosa Revolució” i destronament d'Isabel II.

1

Principals esdeveniments:
Regència de Maria Cristina (1833-1839)
1833: Mort de Ferran VII. El succeix com a reina la seva filla Isabel. Exerceix la regència la vídua de
Ferran VII, Maria Cristina de Borbó.
1833-1839.Primera Guerra Carlina; els partidaris de l'absolutisme i de Carles Maria Isidre, germà
de Ferran VII, com a rei s'alcen en armes contra la regent i la reina; Maria Cristina es recolza en els
liberals. La guerra acabà amb el triomf del bàndol d'Isabel II.
1833: Divisió provincial d'Espanya de Javier de Burgos.
1834: Nomenament de Francisco Martínez de la Rosa com a primer ministre ipromulgació de
l'estatut Reial de 1834, una carta atorgada molt limitada.
1836: Revoltes progressistes. L'anomenada “Sublevació dels sergents de La Granja” Restauració de
la constitució de 1812 i promulgació de lleis de caràcter liberal que desmantellen l'Antic Règim.
Desamortització de Mendizábal. Desvinculació de patrimonis, abolició de les senyories, abolició
dels privilegis dels gremis.
1837:...