historia

Llibres Cognom, Nom, Ttol Subttol (Ciutat Editorial, any). Badia i Margarit, Antoni, Gramtica histrica catalana (Valncia Tres i Quatre, 1981). Ortn, Marcel, La prosa literria de Josep Carner (Barcelona Quaderns Crema, 1996). Bonner, Anthony, La lgica de Ramon Llull Manual ds (Barcelona Palma Universitat de Barcelona Universitat de les Illes Balears, 2012). Si el llibre s ledici dun text, ambindicaci del curador Febrer, Andreu, Poesies, a cura de Mart de Riquer (Barcelona Barcino, 1951). Rossell-Prcel, Bartomeu, Imitaci del foc, ed. de Josep M. Balaguer (Barcelona Edicions 62, 1991). Parts de llibres (articles, captols) a) Lautor de la part s autor de tot el llibre Cognom, Nom, Ttol de larticle o captol, dins Ttol (Ciutat Editorial, Any), volum, pgines. Fuster, Joan, Algunespuntualitzacions a la cronologia de la Decadncia, dins La Decadncia al Pas Valenci (Barcelona Curial, 1976), pp. 8-26. b) Lautor de la part s diferent del responsable del llibre Cognom, Nom, Ttol de larticle o captol, Cognom, Nom (ed.), Ttol (Ciutat Editorial, Any), volum, pgines. Ferrer, Montserrat, Petrarchs Africa in the Aragonese Court Annbal e Escipi by Antoni Canals, dins Cabr, L., A. Coroleu i J.Kraye (eds.), Fourteenth-Century Classicism Petrarch and Bernat Metge (Londres Tor The Warburg Institute Nino Aragno editore, 2012), pp. 43-55. Veny, Joan, Els occitanismes del rossellons, dins Bruguera, J., i J. Massot i Muntaner (eds.), Actes del Cinqu Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Andorra, 1-6 doctubre de 1979), pp. 441-494. Articles de revista Cognom, Nom, Ttol delarticle, Revista, nmero (any), pgines. Coln Domnech, Germ, El Vocabulari de la llengua catalana medieval de L. Faraudo de Saint-Germain, Caplletra. Revista internacional de filologia, 52 (2012), pp. 95-105. Jorba, Manuel, Projecte dedici de les obres completes de Manuel Mil i Fontanals, Estudis Romnics, 34 (2012), pp. 405-418. Referncies bibliogrfiques sistemes de citaci Primera referncia completai referncies posteriors abreujades (en notes a peu de pgina) Mart de Riquer, Histria de la literatura catalana (Barcelona Ariel, 1964), vol. I, pp. 456-462. Riquer, Histria, p. 457. Mart de Riquer, Llegendes histriques catalanes (Barcelona Quaderns Crema, 2000), pp. 22-23. Riquer, Llegendes, p. 24. Xavier Lamuela i Josep Murgades, La llengua literria segons Fabra (Barcelona Quaderns Crema),1984, pp. 185-185. Lamuela Murgades, La llengua, p. 163. Sistema autor-data Bibliografia citada referncia completa Cognom, Nom (any), Ttol (Ciutat Editorial). Fabra, Pompeu (1904), Tractat de ortografia catalana (Barcelona LAven). (1912), Gramtica de la lengua catalana (Barcelona LAven). (1918), Gramtica catalana (Barcelona Institut dEstudis Catalans). Referncia al cos del text (o en nota) Cognomany pgines / Cognom (any pgines) Fabra 1904 22 Fabra (1918 63-74) Tipografia orientacions Aix s un resum dalguns punts importants. Qualsevol dubte ha de ser resolt, i la voluntat de saber-ne ms satisfeta, amb la consulta de limprescindible Ortotipografia. Manual de lautor, lautoeditor i el dissenyador grfic de Josep M. Pujol i Joan Sol (Basrcelona Columna, 1995). Principi general economia. Shadevitar la temptaci de servir-se indiscriminadament dels recursos que ofereixen els programes de tractament de text (enorme varietat de tipus, cossos i formes de lletra, centrats, alineats, espaiat, etc.). Qestions generals Un treball mecanografiat sha de presentar en un sol tipus de lletra (no es poden fer combinacions de tipus). Els ms habituals sn Times, Times New Roman o Garamond (sn tipusclssics estndard, molt funcionals). En canvi, si el text est destinat a la xarxa i, doncs, a ser llegit a la pantalla dun ordinador, es recomanen els tipus de pal sec (Gill, Helvetica o Arial aquesta darrera s una variaci de lHelvetica creada per Microsoft, per exemple). -Eviteu les portades amb jocs de tipgraf aficionat. -Sha de limitar ls de cossos de lletra. Un treball estndard pot reduir-se a...