Historia
El reformisme dinàstic a la segona etapa de la restauració el va marcar Alfons XIII el 1902,després del desastre de de 1898 en Cuba. S’inicià un nou període dins de la Restauració marcat pel REGENERACIONISME POLÍTIC, com un intent de reforma del sistema des dels propis partits dinàstics.
Fouessencialment un “reformisme” superficial que no pretenia aprofundir en una veritable democratització del sistema.
Manteniment del “torn pacífic”
Relleu generacional dels líders polítics:
AntonioMaura pel Partit Conservador i José Canalejas pel Partit Liberal-Nombroses forces i grups polítics es varen mantenir al marge del sistema i van constituir les oposicions al reformisme dinàstic.Aquestes forces d’oposició can ser el Carlistes i tradicionalistes, Republicans (aquesta fou la principal força d’oposició), Catalanistes(Liderats per F. Cambó i E. Prat de la Riba ) i Obreristes:Socialistes( PSOE i UGT) i anarquistes (CNT). El 1921 es va fundar el partido comunista d’Espanya.
Al 1909 va iniciarse la guerra del marroc, que va ser un conflicte al territorio del Rif, entre l’exercitespañol i els soldats rifenys. El govern decidí augmentar el nombre de soldats perque el rifenys van infligir-lis una gran derrota, aquest va causar un conflicte al reclutar soldats i aquesta es lasemana trágica, també esclata una protesta popular i una vaga general, la pressió de Maura fou molt dura pero finalitza amb molts detinguts y amb morts, Mura caba dimitent.
El setembre de 1923 el...
Regístrate para leer el documento completo.