Historia

EXÀMEN HISTÓRIA
1. Causes de la revolució de 1868. Econòmiques, polítiques i socials.
Causes de la revolució: - Econòmiques: -Crisi financera (ferrocarrils)
-Crisi industrial: -Tancament d’empreses.
-Crisi cotonera.
-Crisi subsistència: -Salaris baixos.
-Preus alts.
- Polítiques: -Desgast del govern moderat.
-Organització de l’oposició: -Unionistes.-Progressistes.
-Demòcrates.
- Crisi econòmica i malestar social:
El regnat d’Isabel II (1843-1868) tingué una fase d’expansió econòmica. Però a meitat de la dècada del 1860 la situació va començar a canviar i es va fer evident l’inici d’una crisi econòmica que es va manifestar en els àmbits financer i industrial i que va constituir la primera gran crisi del sistema capitalista. A més, aEspanya va coincidir amb una crisi de subsistències que va tenir repercussions importants en les condicions de vida de les classes populars.
1- Crisi financera: Es va originar arran dels problemes derivats del funcionament de la xarxa ferroviària. La seva construcció havia comportat una gran inversió de capital en la borsa, però quan començà l’explotació de les línies es va veure que el seurendiment econòmic era molt baix.
La situació de fallida financera va provocar la crisi de molts bancs i societats de crèdit, que van cancel·lar els préstecs i van escampar l’alarma entre particulars i empreses.
2- Crisi Industrial a Catalunya: La indústria tèxtil cotonera catalana, que significava la majoria del sector industrial de l’època, va experimentar una forta recessió per l’escassetat de cotóen floca. La guerra de Secessió dels Estats Units (1861-1865) en va interrompre el subministrament (“fam de cotó”) i provocà l’encariment d’aquesta matèria primera.
3- Crisi de subsistència: Va començar el 1866 a causa d’un seguit de males collites, que provocaren escassetat de blat, aliment bàsic de la població espanyola.
La combinació de la crisi agrícola, industrial i financera va agreujarla situació. Al camp la fam va provocar un clima de forta violència social. A les ciutats la conseqüència va ser una onada d’atur que va provocar una davallada del nivell de vida de les classes treballadores.
- La crisi política:
Per allà a la meitat de la dècada del 1860 una bona part de la població espanyola tenia motius per estar descontenta del sistema isabelí. Els grans negociantsreclamaven un govern que adoptés mesures per salvar inversions en borsa, els industrials exigien proteccionisme, i els obrers i els pagesos denunciaven la seva misèria. L’any 1866, O’Donnell va ser destituït per la reina, però els governs següents del Partit Moderat van continuar governant per decret, van tancar les corts i es van inhibir davant els problemes del país.
Davant la impossibilitat d’accediral poder per mitjà dels mecanismes constitucionals, el Partit Progressista, dirigit per Prim, va practicar una política de retraïment: es va negar a participar en les eleccions i va defensar la conspiració com a únic mitjà per accedir al poder. En la mateixa posició es va situar el Partit Democràtic, i ambdós partits van signar els Pactes d’Ostende (1867) i de Brussel·les (1868). El compromísproposava la fi de la monarquia isabelina i deixava la decisió sobre la nova forma de govern en mans d’unes corts constituents que serien elegides per sufragi universal un cop hagués triomfat la insurrecció.
A l’estiu de 1867 una revolta popular de caràcter antiborbònic es va estendre per Catalunya, amb focus importants al Priorat, a Reus i a l’Empordà. Hi havia implicats progressistes, demòcrates irepublicans. El moviment va fracassar i la repressió fou molt dura, sobretot contra els republicans.
Pel novembre, després de la mort d’O’Donnell, es van adherir al pacte els unionistes, dirigits per Serrano, i hi van aportar una bona part de la cúspide de l’exèrcit, ja que comptaven amb molts dels alts comandaments militars. Ara bé, el caràcter conservador dels unionistes va contrarestar el...